Desolació
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com un fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca,
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.
JOAN ALCOVER
Aquest sonet està format per versos alexandrins, migpartits en dos hemistiquis d’estructura 6+6. La rima és consonant, creuada als quartets (ABBA) i encadenada als tercets (CCD/EED), en què es van alternant els versos masculins (acabats en síl.laba aguda) amb els femenins (acabats en síl.laba plana o esdrúixola).
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
JOAN MARAGALL
Pel que fa a la mètrica, Maragall ha creat un poema compost de dotze versos decasíl.labs, en què combina la rima consonant (primer i darrer quartet, amb la mateixa rima i, en algun cas, repetició de la mateixa paraula) amb l’assonant i alterna els versos masculins amb els femenins.
| |
PERQUÈ HAS VINGUT |
|
| |
Perquè has vingut han florit els lilàs |
|
| |
i han dit llur joia |
|
| |
envejosa |
|
| |
|
a les roses: |
| |
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut jo ara torno a estimar: |
|
| |
diré el teu nom
|
i el cantarà l'alosa. |
Formalment, el poema s’organitza en quatre pariats d’art major, decasíl.labs clàssics catalans que presenten dos hemistiquis de quatre i sis síl.labes (4+6). La rima és assonant (AB/AB/AA/AB).
En general l’estructura té una forma ben tradicional, però en destaca una tècnica pròpia de l’avantguarda: els versos 2 i 8 estan fragmentats, de forma que cada hemistiqui es desplaça de forma gràfica a un nivell inferior. Alhora, aquest trencament substitueix els signes de puntuació.
Amb la inclusió d’aquests versos en forma d’esglaó l’autor aconsegueix donar al poema una sensació de pausa, la calma necessària per al joc de la seducció.
___________________________________________________________
___________________________________________________________
____________________________________________________________
|