• Pessebrisme i educació
  • Enric Benavent i Vallès ebenaven@pie.xtec.es

    membre del Grup Pessebrista del Castellar del Vallès i component del col.lectiu "El Bou i la Mula" d'opinió, recerca i difusió del pessebre.

    visita nº des del 12-11-99

  • Índex.

    Bones idees per a fer el pessebre

     Pessebrisme i educació en valors

     Belenismo en la escuela: dos experiencias.

     Links d'interés pessebrístic.

     Pessebrisme i animació de la fe.

     Intereses personales

  • Bones idees per a fer el pessebre.

    El que llegireu a continuació són tècniques molt populars i sabudes en ambients pessebrístics que també poden servir per als pessebres populars que fem a casa.

    Per començar a fer el pessebre, la primera cosa que haurem de fer és preparar el lloc on el posarem i estudiar les possibilitats que l'espai -gran o petit- ens dona. Haurem de pensar si volem fer un riu, si hem de posar el refugi dels pastors, si podem fer muntanyes per al fons, si podrem fer-hi uns camps llaurats, etc... Vist i decidit això la primera feina serà posar-hi el cel i després donarem una mica de relleu a l'espai, per exemple, el lloc on anirà la cova del naixement podem elevar-lo una mica i el refugi dels pastors, a l'altra extrem de pessebre també pot anar una mica elevat. Si volem fer uns camps , un riu , o un camí, també ho haurem de preveure per que amb fustes i caixes anirem marcant els relleus. Després ja ho taparem amb suro, molsa o terra i pedres.

    LA PALLA

    Una mica de palla a l'establia o bé al refugi dels pastors sempre ajuda a crear un ambient molt càlid i agradable, però atenció, cal mantenir sempre les proporcions! Si agafem palla normal i la tallem petita, al costat de les figures encara semblarà gran. La

    millor solució és agafar espart, d'un fregall, per exemple, i tallar-lo ben petit a sobre s'un paper de diari, remenar-lo una mica amb els dits i ja tindrem a punt un munt de palla del mida adequat per les figures. Pel mateix procediment pots fet bales de palla o bé un paller.

    EL FOC

    Si vols que et quedi un foc ben real amaga una bombeta sota el terra d'on vulguis fer el foc de manera que no quedi sense ventilació, al damunt posa-hi un tros de vidre i un paper de cel·lofana vermell. Amb terra i pedres tapa tot el que no vulguis que es vegi, delimitant així l'espai del foc. Posa pel damunt uns trossos de sal gruixuda amb una mica de cendra. Als troncs de la llenya que hauràs tallat prèviament embolica-hi una tros de paper de seda o de fumar i amb un retolador pinta'l una mica per dissimular-lo. Amb el llum vermell, semblaran brases.

    EL RIU

    Es bona idea el posar un riu o un estany en algun lloc del pessebre. Si hi poses un riu, no et descuidis de construir un pont! Una manera fàcil i clàssica de fer el riu és amb paper de plata o bé amb un mirall, dissimulant amb molsa, pedres o bé amb suros petits els seus cantons. Una altra forma més elaborada de fer el riu és la següent: construeix amb l'ajuda d'uns llistons de fusta i amb guix - o bé amb terra i pedres - la mare del riu de manera que després hi puguis posar al damunt un tros de vidre transparent. Dissimula amb guix o bé amb molsa, terra i pedres els cantons del vidre.

    Quan estiguis a punt d'acabar el pessebre i no hagis de fer més pols deixa lliscar per damunt del vidre una mica de vernís transparent, quan estigui a punt d'assecar-se passa-hi un pinzell pel damunt per simular l'aigua en moviment. El vernís el pots utilitzar sempre per a simular humitat en un racó o bé un rierol o un bassal

    ELS ARBRES

    La millor manera de fer arbres és utilitzant elements naturals ben seleccionats així, branques de roure, romaní, farigola, grèvol, ginebró... ens poden servir per a fer els arbres més dels primers termes. Per a arbres més de segon terme caldrà buscar

    branques més fines, algunes arrels de plantes una mica retocades poden anar molt bé.

    Per fer boscos no molt llunyans uns troncs ben ramificats al capdamunt dels quals hi posarem uns trossos de molsa ,d'aquella més arrissada, retallant-la una mica per donar-li forma.

    Si es vol fer un xiprer agafarem un tros de molsa ben fina, l'espolsarem de la terra que pugui tenir i la deixarem assecar. Quan estigui seca li donarem forma cònica amb unes tisores i la clavarem a terra amb un tronc o bé un escuradents.

    Normalment n'hi ha prou en posar arbres en el primer i segon terme del pessebre. Pensa en triar ben bé les branques que utilitzaràs , més grosses per als arbres del davant i més petites per als del darrera.

    Compara els arbres amb les figures que hi has de posar a prop per que no resultin molt desproporcionats.

    LES CASES.

    Quan més variat sigui el paisatge, millor. Pensa en construir algunes cases formant un poble en la llunyania. Recorda que si ambientes el paisatge en un entorn jueu seran ben diferents que si vols fer-hi un entorn més semblant al nostre.

    Les cases jueves d'aquella època eren d'una sola planta, a vegades amb un terrat al que s'hi accedia per una escala exterior. A vegades tenien un sostre en forma de mitja esfera. Aquestes cases es poden construir fàcilment tallant trossos de porexpan en forma de cub, de diferents mides als que enganxarem mitges esferes també de porexpan. Abans de pintar les cases es pot aplicar una capa fina de massilla de pintor.

    Per fer cases de tipus català només cal que et fixis com son les masies del teu entorn i intentis fer-les iguals.

    Per construir-les pots utilitzar cartró, fusta, suro, guix ja sigui junts o separats. Primer dibuixa't com vols que sigui la casa i després talla les peces segons les mides, enganxa-les pinta-les i llestos! Per fer les teulades pots utilitzar cartó ondulat. Pensa en no trencar les proporcions, les cases que queden lluny han de ser petites.

    LES MUNTANYES

    Dels pessebres populars es solen fer amb suro i molsa. Si teniu molt d'espai i ganes de fer pastes podeu fer les muntanyes de darrer terme amb guix. Per això cal primer que bastiu una estructura amb llistons o bé amb porexpan o amb qualsevol cosa que doni volum i no pesi i després la aneu cobrint amb roba de sac o retalls de roba basta xopada amb guix més aviat líquid. Un cop seca aquesta primera part podeu anar afegint més guix i amb les eines aneu treballant camins, barrancs, ponts, etc. Un cop estigui ben sec passeu a pintar-les amb colors suaus, sempre fixant-vos molt bé de quin color són les muntanyes llunyanes que coneixeu. És un bon detall posar unes bombetes entre les darreres muntanyes i el cel, sempre ajuda a donar profunditat al pessebre.

    LES EINES

    Va bé fer algunes eines especialment si volem fer el taller de sant Josep o bé la casa d'un pagès. Normalment seran eines relacionades amb els oficis esmentats. Primer cal fixar-s'hi bé com són a la realitat i després, amb molta paciència i utilitzant fustes molt petites o bé troncs d'arbre per als mànecs , i amb plom fi per a les fulles de l'eina, quan calgui. (El plom el podeu reciclar del que porten algunes ampolles de vi o cava al capdamunt segellant el tap.)

    EL GUIX

    S'ha d'anar amb compte ja que s'adorm (s'asseca) de seguida i queda tant dur que ja no es pot treballar. Primer cal posar aigua en un recipient i anar-hi afegint el guix poc a poc amb les mans i mentre tant barrejar-ho amb una paleta , quan la barreja adquireix una consistència alletada i a l'aigua li costa admetre més guix és el moment de treballar-lo. Aquí no ens podem entretenir ja que en breus moments quedarà dur. Abans de pastar-ne més cal netejar ben bé el recipient de guix dur que hagi quedat

    Anar al principi

     

  • Links d'interés pessebrístic.

     

    1.-Artesans del pessebre.

    Artesania Bonet

    Rogelio Artesanos

    Montserrat Ribes

    Cooperativaceramica D'Imola

    La Parada de l'Antonio

    2.-Webs catalanes

    Federació Catalana de pessebristes

    El Bou i la Mula. Col.lectiu d'opinió, recerca i difusió del pessebre.

    Corró d'Avall.

    Congregació Mariana de Reus.

    Pessebrisme i educació

    3.-Altres associacions (Espanya)

    Alacant

    Asociación riojana de belenistas.

    Cadiz

    Cerzales del Condado. León.

    Gijon.

    Madrid

    Pamplona

    Zaragoza

    4.-Webs d'interès pessebrístic (Internacional)

    Duomo de Regio Emilia

    Presepio

    Arxiu sobre el nadal.

    Txèquia

    Malta

    Revista d'afeccionats al pessebre

    Figures provençals

    Tècnica de construcció de pessebres

    L'art del pessebre

  • Anar al principi

  • Pessebrisme i educació en valors.

    Reflexions a l'entorn d'una experiència a l'Escola Pia de Nostra Senyora (Barcelona)

    Objectius.

    De grup

    (el que anem a fer és extraescolar no hi trobarem cap recompensa que no sigui la pròpia il.lusió de fer-ho)

    (tothom participa al grup lliurement, es demana implicació en el projecte)

    ( el pessebrisme treballa sempre amb material de rebuig o material molt senzill)

    (per reproduir un paisatge natural cal observar molt la natura, sovint només reproduint-lo ets capaç d'observar-ne alguns detalls)

    (sovint cal reproduir elements de la vida quotidiana, eines o estris de casa d'altres époques, les cases, els carrers..)

    (haurem de posar-nos d'acord en moltes coses, consensuar, cedir, exigir, ser responsable dels encàrrecs que un pren...)

    De creixement personal.

    (la feina no és difícil, però vol el seu temps i per que quedi bé cal dedicació)

    (el que ferem ho veurà molta gent, tots els companys de l'ecola, ens hi va molt, hem de sentir-nos-en satisfets.)

    (hauré de prendre algunes decisions sobre com he de fer les coses)

    (el treball no està del tot pautat, caldrà veure quina forma és la millor, quin resultat em satisfà més i saber-ho defensar)

    (de la meva feina en depén l'éxit del conjunt, no val a badar)

    (treballar amb miniatures demana grans dosis de paciència, de concentració d'acceptar el propi fracàs)

    (en pessebrisme no hi ha res del tot inventat, cal ser molt àgils per solucionar problemes molt diversos)

    (les coses, especialment si les fas per primera vegada sempre es poden fer millor.)

    (decidir la composició els elements, les figures, la seva situació, no sempre tot queda igual de bé., cal decidir, optar, valorar...)

    Metodologia.

    Temporització

    Valoració

    De l'alumnat.

    Del professorat.

  • Anar al principi

  • BELENISMO EN LA ESCUELA: dos experiencias.

    La construcción artística de belenes es una actividad de larga tradicion en la cultura popular de los paises mediterraneos. Más allà de sus connotaciones religiosas aparece hoy en dia como un espacio ideal de vivencia del tiempo libre de foma sana y creativa.

    Las posibilidades de crecimiento personal que ofrece esta actividad la hacen ideal para un tratamiento educativo ya sea en el àmbito formal como no formal.

    Presentamos dos experiencias de utilización del belenismo en la educación: una como actividad extraescolar en E.P. y una como crédito variable de la ESO.

    Valores educativos que ofrece el belenismo.

     

    Aparece en la lista de créditos variables para el primer trimestre un crédito con el título: Construcción de dioramas de belén. Se trata de un crédito interdisciplinar entre las áreas de Religión, Sociales, Tecnologia y Visual y plástica.

    Contenidos

    Procedimeintos:

    Conceptuales

    Actitudinales:

    Metodologia.

    Se divide al grupo en equipos de 3 personas. Cada equipo deberá decidir qué escena va a representar, ambientarse en el relato correspondiente, buscar otras representaciones pictòricas o escultòricas del relato, diseño y construcción del diorama.

    Actividades conjuntas.

    El crédito empieza con unas sesiones conjuntas en las que, además de formar el grupo, se trabajan aspectos conceptuales sobre los evangelios, sobre la sociedad judia, sobre la historia del belenismo, la tècnica de diorama.

    Visitas durante el trimestre:

    Evaluación del crédito.

    La parte conceptual del área de religión se ha evaluado mediante unos ejercicios de clase y un examen. El resto de contenidos conceptuales y procedimentales han sido evaluados con el trabajo de cosntrucción de un diorama. Cada grupo elaboraba su proyecto que se valoraba y mejoraba dialogando con el profesor y con los ostros grupos. La evaluación de las actitudes se ha llevado a cabo a partir del trabajo en grupo, interviniendo en la resolución de conflictos. Se ha elaborado previamente una hoja de observación para cada equipo en la que se ha recogido la evolución individual de cada alumno i la del grupo.

    Evaluación por parte de los alumnos.

    En general ha habido satisfacción por todo lo aprendido pero sobre todo por el buen clima que se ha creado. Algun grupo ha tenido que afrontar conflictos causados por la diferente implicación de sus miembros. Muchos se han sorpendido de que han sabido utilizar herramientas que no habían tocado nunca. Por la escuela corre el rumor de que este crédito no se ofrece en el segudo trimestre y algunos han protestado, lo que es índice de la buena aceptación y del buen resultado que ha tenido.

    Los dos dioramas que han quedado mejor se exponen durante las fiestas en la exposición de belenes de la associación local.

     

     

    La APMA de la escuela se ha propuesto ofrecer actividades extraescolares relacionadas con las entidades culturales del pueblo. La propuesta al Grup Pessebrista de Castellar toma la forma de un taller de belenismo impartido durante todo el curso por una belenista de la asociación a un grupo de escolares de 8 a 11 años.

     

    Objetivos de la actividad:

     

    Contenidos:

     

    Realización de la actividad

    El taller se imparte cada martes de octubre a mayo durante una hora y media al salir de clase por la tarde. Podemos contar con el aula de expresión plástica de la escuela.

    El primer trimestre lo dedicamos a la construcción de un belén para exponer en la escuela. Hay poco tiempo, por lo que es preciso programar bien las sesiones. Las tres primeras se dedican a la construcción de palmeras, las tres siguientes a modelar figuras de barro, las siguientes a la construcción del paisaje con escayola sobre una plataforma de madera. Las dos primeras semanas de diciembre se dedican a montar el belén, a pintarlo y a poner detalles para el acabado.

    Este belén se expone durante los últimos dias del trimestre en la escuela y durante todas la fiestas de navidad en la exposición del Grupo Belenista.

    Pasada la navidad la programación del taller adquiere otro ritmo. Se piensa en el belén del próximo año y se empieza a trabajar en el. Van a trabajar principalmente en dos actividades: la cosntrucción de casas, partiendo de la observación, la planificación y la cosntrucción propiamente utilizando técnica belenista: porexpan, escayola, masilla, pintura... y el modelaje de figuras de una forma más académica.

     

    Valoración.

    Se trataba de una actividad nueva, poco conocida, un poco estraña. Quizá por ello el grupo no pasó de 9 miembros. El tipo de trabajo, paciente, cuidadoso, favorece en seguida la creación de un clima de compañerismo. El objetivo común del primer trimestre hace aparecer a las pocas semanas la conciencia de grupo. Independientemente del resultado final la actividad ha conseguido sus objetivos. Para el próximo año se espera más demanda ya que ha trascendido el buen ambiente y el interés del contenido que se ha trabajado.

     

    Las tres experiencias que se han expuesto coinciden en la versatilidad que una actividad como el belenismo puede tener en el àmbito educativo. Trabajar algunos valores y actitudes como el sentido de equipo, o la gratuidad, la austeridad, la observación o el gusto por el trabajo bien acabado es una tarea difícil para la que a menudo nos encontramos faltos de recursos y actividades.

    La construcción colectiva de un belén como hemos visto, crea un espacio de relaciones educativas nada despreciables. Este es el principal valor de esta actividad, la capacidad de crear situaciones de cooperación, aunque también es muy destacable la gran cantidad de contenidos tanto conceptuales como procedimentales que se aprenden de una forma casi natural.

    Nos encontramos sin duda ante una actividad muy completa con grandes posibilidades educativas que además enlaza con una de las tradiciones populares mas arraigadas en los paises europeos del mediterráneo

    *Agradezco la colaboración de Xavier Llorens (Escola El Cim) y Elisabet Garriga (Grup Pessebrista de Castellar del Vallès).

     

    Bibliografia.

    ASOCIACIÓN DE BELENISTAS DE JEREZ (1990): Los nacimientos jerezanos. Técnicas de cosntrucción. Jerez de la Frontera.

    BENAVENT, Enric: Bones idees per a fer el pessebre a Cavall Fort nº 801-802

    BENAVENT, Enric MONTLLÓ, Jordi (1996): El Pessebre a l'esplai. Ed. Fundació Pere

    Tarrés.

    VON MERHART, Nenna (1991): Como hacer belenes. Ed. CEAC. Barcelona.

     

  • Anar al principi

    Pessebrisme i animació de la fe

  • "Vols ser un àngel ?"

    itinerari per a nens / nenes de 3, 4, 5 anys

    a) Amb la figura a les mans, presentar els àngels:

    .son ajudants de Déu

    .són els seus missatgera per donar bones notícies

    .donar bones notícies és fantàstic.

    b) Explicar els relats dels àngels. Adaptació de Lc 1, 26 ss, Mt 1, 20-24 Lc2, 8 ss

    c) Escenificar els relats

    d) Presentar, en tamany mural i sense pintar, un dibuix senzill d'àngels. Aquests dibuixos els pintaran els nens.

    e) Convidar els nens a preparar el Nadal "fent d'àngels": mirant cada dia de fer content algú (la mare, un company, l'àvi...). Per Nadal, quan facin el pessebre podran dir a tothom: "jo també soc un àngel. He donat moltes alegries a tots."

    f) Aprendre alguna nadala que tingui per protagonsites els àngels.

    "Visquem com els Reis d'Orient"

    itinerari pels nens / nenes de 6, 7 anys

    a) A partir defigures i /o dibuixos dels Reis treballar els relats evangèlics Mt 2, 1 ss

    b) Descobrir amb els nens:

    .que els Reis van ser constants i generosos

    .que ells representen tothom, totes les persones de tots els temps, davant Jesús. També a nosaltres.

    .que quan som generosos amb els atres vivim com els Reis d'Orient

    c) Proposar els nens de preparar-nos per al Nadal "vivint com els Reis d'Orient"

    .fer contents els altres és fer-los un regal, per exemple, jugar amb un company, menjar el que et posen sense rondinar, ajudar al pare o a la mare ...

    d) Es pot dibuixar una estrella en un dibuix dels Reis per cada "regal" que aquests dies hagin fet.

    e) Aprendre alguna nadala que tingui per protagonsites els Reis.

    "Fem camí amb els pastors"

    itinerari per a nens i nenes de 8, 9 anys

    a) Llegir el relat dels pastors Lc 2, 8 ss (adaptat)

    b) Establir un diàleg amb els nens per que es fixin en els següents aspectes:

    -Quina mena de gent son els pastors (important?, senzilla? perillosa?...) Fer una llista de qualificatius que els escauen.

    - Com reaccionen els pastotrs amb l'aparició de l'àngel (s'amaguen?, es desmaien?...)Fer una llista de verbs que els escauen.

    - Què és el més important del que diu l'àngel? Escriure-ho ben gros en una cartolina i penjar-ho en un lloc visible.

    -Quins son els sentiments dela pastors després de viure aquell fet inesperat. (decepció?, indiferència?...) Fer una llista.

    c) Convidar els nens a preparar el Nadal "fent camí amb els pastors":

    .Fixant-nos cada dia en alguns dels dons que Déu ens fa i abans d'anar a dormir donar-n'hi gràcies.

    .Fer un petó a la imatge de Jesús i dir-li: Gràcies per venir amb nosaltres.

    .Tenir alguna atenció especial , com Jesús, amb aquells d'entre nosaltres que són els menys importants, o que ningú s'hi fixa, o que els altres menyspreen.

    d) Fer una carta als pastors de Betlem dient-los:

    .què us agrada d'ells

    .què haurieu fet vosaltres en el seu lloc aquella nit

    .què podrieu fer vosaltres per presentar-vos davant Jesús aquest Nadal.

    e) Aprendre alguna nadala que tingui per protagonsites els pators.

    "Tots serem de la Família"

    itinerari per a nens i nenes de 10,11 anys

    a) Proposar els nens que cada setmana d'Advent facin una de les tres propostes relacionades amb els fragments següents de l'Evangeli:

    Maria diu SI a l'àngel--------------fes cada dia una cosa concreta que pensis que a Déu li agrada que facis.

    Se'n van cap a Egipte-------------mira d'ajudar els companys que vegis que ho necessiten

    Toenen d'Egipte-------------------fes aquests dies algun gest especial d'afecte.

    b) Fer unes diapositives que il.lustin aquests moments de la vida de la Família de Jesús.

    c) Aprendre alguna nadala que tingui per protagonsites la Sagrada Família.

    "Tu també formes part del pessebre"

    itinerari per a nens i nenes de 12, 13 anys

    a) Proposar als nois/es que durant l'Advent facin:

    - una carta a Jesús, convidant-lo a entrar "a casa", a la pròpia vida; donant-li la benvinguda a casa nostra, a la nostra societat, que el necessita per...

    - una pregària a Jesús amb motiu del Nadal, pensant en aquells que viuen amb problemes i necessitats i que ningú no acull.

    Alguna d'aquestes cartes o pregàries podrien ser llegides davant el pessebre el dia de la celebració del Nadal.

    b)Aprendre alguna nadala que tingui per protagonsites els mateixos nois: "Anem a Betlem", "Benvingut enmig dels homes", "Nadal de tots".

  • Anar al principi

     

    Última revisió: 12-11-99