Com hem fet la unitat?

Per què hem escollit la vall del Gaià?

Calia enfocar-ho des de la història local? Per què no ens hem situat en un àmbit més general per explicar el feudalisme i l'origen de Catalunya?

En primer lloc, la formació del feudalisme és un procés llarg i amb moltes causes que es desenvolupa a Europa dins el món franc i que cristal·litza a partir del segon terç del segle XI. Precisament a les zones de frontera, en la perifèria d'aquest món i en contacte amb l'Islam, és on el procés s'experimenta clarament i de forma més precoç. Les terres de Marca són l'escenari privilegiat on podem veure no tan sols l'origen del feudalisme sinó també la formació de Catalunya, la qual neix com a societat de frontera.

En segon lloc i a nivell didàctic, el feudalisme és un tema de difícil comprensió, en general a tots els nivells de secundària i especialment a primer cicle d'ESO; potser perquè implica treballar amb conceptes polítics i socials massa abstractes i sobretot molt allunyats de la realitat política i social actual. En aquest sentit, esperem que enfocant-lo des d'un espai geogràfic concret i reduït puguem facilitar-ne la seva comprensió.

Les àrees de frontera -a l'època, les marques- eren extenses. Tots els comtats que limitaven amb al-Àndalus en tenien i constituïen una franja que anava des del mar fins al Montsec. Per tant hauríem d'explicar perquè ens hem cenyit a la vall del Gaià en comptes d'agafar tot l'espai de la marca més gran, la del comtat de Barcelona. Creiem que abastar un espai tan gran ens hagués obligat a estudiar molts altres aspectes, que encara que estiguin relacionats amb el tema que volem tractar, haguessin allargat les sessions de treball a classe amb el perill de dispersió i cansament per part de l'alumnat. Alhora, partir d'un espai més reduït i per tant més concret, amb una unitat geogràfica fàcil de captar (la vall d'un riu) permet un contacte més directe amb allò que volem estudiar.

Com es presenten els continguts?

Tothom sap que un ordinador no és un mitjà gaire adequat per llegir. Si als adults ens costa, encara més als alumnes de secundària de primer cicle. El llenguatge multimèdia  requereix i alhora permet una major interactivitat. Per això hem preferit explicar els continguts primant l'ús d'imatges i animacions, amb molt poc text. Creiem que els alumnes no han de llegir uns continguts prèviament elaborats i adaptats pel professor, sinó que per mitjà de les activitats han de deduir-los i, en tot cas, han de ser ells els que els trobin. Volem que els alumnes aprenguin a investigar història, no a llegir-la; sobretot tenint en compte que les interpretacions que hom tenia sobre uns fets no són vàlides eternament sinó que poden canviar, i de fet actualment es discuteixen, a la llum de nous fets o de maneres diferents de veure'ls. 

Com hem fet la tria de continguts?

En tot moment hem tingut clar que no podíem aspirar a explicar-ho tot. Per tant havíem de triar.

El problema es planteja quan dins de l'actual investigació històrica hi ha diferents interpretacions sobre alguns dels aspectes que hem de presentar. En concret, dos d'importants, recollits i explicats en els continguts de suport per al professorat:

1) El tema de l'existència, o no, de la terra de ningú i del seu aparent despoblament.

2) El paper dels pagesos i dels senyors en la repoblació.

En aquest sentit, calia partir d'uns criteris de selecció, que en aquest cas han estat dos:

a) Recollir les interpretacions que es basen en més proves. Tot i que aquestes proves estan en revisió; les teories alternatives encara no n'ofereixen de noves i es mouen en el terreny de les hipòtesis, molt interessants, malgrat tot.

b) No perdre de vista la necessitat d'oferir un discurs coherent i senzill per facilitar-ne el treball. Si el feudalisme ja és un tema prou difícil de comprendre per als nostres alumnes, no podem augmentar la seva complexitat presentant idees que els poden semblar contradictòries ni discussions historiogràfiques que els poden confondre. En aquest sentit, hem primat una idea general per damunt de particularitats.

El resultat no és història fictícia o inventada. L'existència d'una "terra de ningú", que és l'escenari de la repoblació i de l'expansió del comtat de Barcelona, és la interpretació més acceptada fins al moment, malgrat que està en revisió. Alhora explicar com es forma aquesta terra i com evoluciona ens permet tenir un fil narratiu entenedor i, en certa manera, "natural".

El període de temps que estudia la unitat se centra en els segles IX, X i XI, ja que és l'època crucial en la formació de Catalunya i l'origen del feudalisme, i ens permet a nivell didàctic mantenir una unitat coherent amb un començament i un final. El patrimoni monumental de l'àrea del Gaià permet explicar moltes més coses, especialment els temes de l'abandó dels castells i de la seva evolució i transformació en palaus al llarg de la baixa edat mitjana i el Renaixement. Això depassa els objectius centrals de la present unitat i creiem que és prou atractiu per fer una altra unitat complementària. En tot cas, aquests temes els hem introduït de forma molt breu en algunes activitats d'aprenentatge que es poden treballar dins dels exercicis d'ampliació.

Com hem dissenyat les activitats d'avaluació?

Sabem que la millor manera d'adquirir uns coneixements és descobrint-los un mateix pel seu compte. En aquesta línia i amb la intenció de motivar l'alumne des del començament, hem pensat que calia partir del plantejament d'un enigma que s'ha de resoldre:per què hi ha tants castells?.

Alhora, els exercicis estan pensats per ser complements indispensables d'unes activitats d'aprenentatge amb molt poc text i que tan sols mostren recursos i dades que l'alumne ha de processar i treballar. Els exercicis que responen a aquesta idea són els de nivell general, els quals plantegen qüestions que s'han de resoldre per mitjà de la deducció i de la interacció amb els gràfics, les fotografies i els textos presentats a les activitats d'aprenentatge. D'aquesta manera l'alumne pot fer una autèntica recerca manejant unes eines bàsiques del mètode científic en Història.

Els exercicis de nivell bàsic són molt més elementals on l'alumne exercita especialment tècniques d'observació i de descripció.

Els exercicis d'ampliació estan tractats d'una altra forma degut al seu caràcter opcional. Van lligats a unes activitats d'aprenentatge dissenyades amb un estil més narratiu amb textos més extensos i amb molta menys interactivitat. En aquest cas l'alumne ha d'exercitar especialment tècniques relacionades amb la lectura, la comprensió textual i la retenció memorística.