Per què hi ha espais religiosos als castells?

   Com resaven els habitants del castell? 

Els senyors i les senyores dels castells fan nombroses donacions.  Així mostren la seva religiositat i manifesten una important vinculació amb l’Església.

És habitual que al redós d'aquests edificis militars hi hagi espais de culte promoguts des del propi poder senyorial. Aquests eren necessaris perquè els juraments de fidelitat i els judicis requerien sovint la presència d'un altar, unes relíquies o un evangeli. A Mur establim dos espais de culte: un de més antic, la capella del castell, i un altre a l'exterior, la canònica, consagrada l'any 1069.

Que l'altar sigui cobert per unes tovalles de lli, i sobre l'altar no hi poseu res més que un reliquiari i els evangelis.

Edmon Barbier: Les images, les reliques et la face supérieur de l'autel avant le XI siècle. Pag. 199-208.

Aquest text del segle IX recomana que a l’altar només s'hi posi un reliquiari i els evangelis. 

A partir del segle XI la creu i els canelobres ja figuren damunt de l’altar.

Sabem que a la darreria de l'edat mitjana ja era costum que els habitants del castell contestessin plegats l'oració de vespres.  Probablement un clergue l' entonava des de la capella castral de dalt de la torre. 

En cas de setge es recomanava el següent:

Els qui estan al castell, en cas de setge, que no responguin conjuntament a l'oració que es fa als castells a l'entrada de la nit, és a dir, al crepuscle, les oracions que a la nostra terra anomenem BEBEAY, ja que amb el crit general, els qui fan el setge, poden notar la disminució de les veus per causa dels malalts, ferits o morts.