Per bullir s’empraven calderes, sobretot les metàl·liques, que es penjaven dels clemàstecs. A l’inventari d’Arnau Mir de Tost hi consten 20 calderes.  

Als castells hi havia olles de gran capacitat, metàl·liques de ferro o d’aram en les quals es podien coure fins i tot un o dos xais. Per a les carns consistents s’emprava la tècnica de coccions successives, primer es bullien i després s’acabaven de cuinar rostides, fregides o estofades.

També es feien servir olletes i cassoles de terrissa, que són les que trobem amb més facilitat a les excavacions arqueològiques.

La gent del poble i del servei del castell menjaven brous o potatges de verdures, sobretot cols, naps, llegums i carn quan es podia. Sobretot sempre es bevia molt de vi i es menjava molt de pa acompanyat de verdures o una mica de cansalada, de peix salat, d'algun ou o d'un tros de formatge.