Les ceràmiques més fines s'utilitzaven per a la vaixella de les taules senyorials, tot i que no trobem ceràmica vidriada en el món cristià fins a  final del segle XII i decorada, fins a final del XIV.

Altrament, en l’àmbit musulmà trobem ceràmiques de luxe des de l'inici de la seva dominació. Són especialment famoses les decoracions en verd de coure i morat de manganès amb la tècnica de la corda seca total o parcial. Aquestes produccions demostren el grau de perfecció dels ceramistes musulmans i el coneixement d’unes tècniques que no van ser assimilades pels artesans cristians fins a la darreria de l’edat mitjana.