Quins llibres serien més apropiats per als senyors dels castells?

En quina llengua es parlava i en quina s’escrivia?

[...] que als castells hi hagi romanços i llibres de gestes [...] i grans llibres sobre guerres i lluites que s'han fet a Hispània.  

I amb ells s'animaran i es divertiran... 

Jaume Marquilles. Comentari a l'usatge 152.

Als castells hi havia pocs llibres. 

De tota manera, la lectura de temes històrics, de cròniques i de gestes militars es considerava important per a la formació del noble.  Uns altres llibres que al llarg dels temps feudals podríem trobar als castells són tractats de falconeria i de manescalia. 

Com que sovint els cavallers no sabien llegir, aquestes històries s’explicaven a les parets per mitjà d’imatges pintades al fresc o bé als tapissos.  

Al segle XI ja havien evolucionat del llatí les diferents llengües romàniques: occità, català, castellà, gallec, francès, italià... que eren les que es parlaven en la vida quotidiana. El llatí s'havia convertit en una llengua que el poble no entenia.

El llatí, durant segles, va continuant sent la llengua de la cultura i de l’ensenyament. Era la llengua escrita per excel·lència, també era la parlada  pels homes i dones erudits d’arreu d’Occident.

Els documents comuns (testaments, matrimonis, compravendes, judicis, etc.) van continuar sent escrits en llatí, però al mateix temps, el llatí d'aquests textos va experimentar moltes modificacions per tal de fer-los més entenedors i precisos. Per exemple, es va fer necessari simplificar la sintaxi, eliminar paraules cultes que ja no responien a realitats i afegir-ne de noves (moltes d'elles extretes de la llengua vulgar) que sí que es corresponien a termes concrets de la vida quotidiana.

En aquest sentit els juraments de fidelitat són els primers documents on, enmig del text en llatí, apareixen paraules escrites en el primer català medieval.

Fixa’t en el següent jurament en llengua original, en el qual hem marcat les paraules que ja no són llatines.

Iuro ego Radolf Oriol, filium Mirabile, a te Ragimundo, chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende, chomitissa, filiam Gilga, de ipsos chastellos de Aringo et de Oriti; go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré, ni devetare no llos vos faré; et si de Giriperto, meum seniore, menus evenerit per morte, go a vos ende atenderé sine lochoro che non vos ende demandaré. Quomu ací est scriptu et omo ligere hic pote, si vos ateré et si vos atenderé per directa fidem, sine vestro enchanno. Per Deum et sanctis suis.  

Any 1029-1048 LFM. Doc. 141.

(La traducció la tens a la planta de l’homenatge).

Més endavant, al segle XII, trobem un dels primers textos escrits en català: Les Homilies d’Organyà.