|
Els escacs |
 |
|
|
 |
|
Els escacs s’havien convertit en un entreteniment normal entre l’aristocràcia feudal. Tant en la literatura com en la iconografia trobem homes i dones jugant a escacs i a dames. La seva difusió, a partir del segle XI, coincideix amb
un sentit més refinat de la vida, influït per la cultura àrab andalusí.
S’ha d’emmarcar en la cultura cavalleresca que es desenvolupa als
castells. Aquestes peces són un objecte valuós, estan tallades en cristall de roca i són d’origen àrab. Es podien haver comprat o format part del botí de la conquesta d’Àger, o potser podien ser un regal d’algun cabdill musulmà. En el moment de la seva mort (1068) Arsenda d’Àger al seu testament diu que el joc està inacabat i mana vendre un mantell seu de pell de marta folrat de seda perquè s’acabin les taules amb els diners que s’obtinguin de la venda.
Actualment en queden dinou peces al Museu Diocesà de Lleida i d’altres a diversos museus estrangers. Els senyors d'Àger tenien també peces d’escacs d'ivori i de plata. La comtessa Ermessenda de Barcelona també tenia escacs de
cristall de roca.
|
|
|
