A la Hispània visigoda, al sud de les Gàl·lies i al nord d’Itàlia, mai no es van perdre els trets bàsics de la cultura heretada dels romans, que es van preservar per mitjà de l’Església.

A part dels eclesiàstics, qui més sabia llegir?

Creus que hi havia escoles?

Des d’època carolíngia (segle IX) alguns nois i noies de la noblesa aprenien a llegir i a escriure per mitjà de preceptors, els nobles tenien escrivans a les seves corts per redactar els seus documents i els jutges i notaris continuaven exercint el seu ofici basat en la llei escrita i els documents escrits. El llibre que servia per als que s’iniciaven a la lectura era el salteri (llibre de psalms). Potser al segle XI aprenien a llegir-lo més persones de les que ens pensem.  

Així l'any 1066 una dona anomenada Maria, segurament una pagesa repobladora, va donar una vinya a Àger com a salari a un tal Martí Joan perquè ensenyés a llegir el psalteri al seu fill Ramon.

Alguns laics, doncs, aprenien a llegir i fins i tot a escriure. A Vic, per exemple, a la primeria del segle XI hi vivia una família de gramàtics. Ell havia vingut del nord d’Itàlia i la seva dona era una dama de la noblesa d’Osona.  El seu fill i la seva filla també foren escrivans.

La majoria dels nois i les noies no anaven a escola. L’ensenyament formal estava reservat a uns pocs nois, especialment als dedicats a la vida religiosa que aprenien en escoles fundades a les catedrals i monestirs  El programa d’aquest ensenyament, com a l'època clàssica, consistia en l’estudi de les set arts liberals, per mitjà del trívium: gramàtica, retòrica, dialèctica i el quadrívium:  geometria, aritmètica, astronomia i música.  

Havien adquirit fama al segle X les escoles de Vic i Ripoll pel que fa a l’ensenyament del quadrívium. Un monjo d’Auvèrnia va ser confiat al comte Borrell II de Barcelona perquè pogués adquirir nous coneixements a les escoles de les seves terres.  Aquest monjo esdevindria Papa amb el nom de Silvestre II. 

Vols saber com va ser educat?

Gerbert, aquità de naixement, fou educat des de la infància al convent de Sant Giralt on aprengué la gramàtica. Un cop ja adolescent, mentre hi seguia els estudis, volgué la casualitat que Borrell (Borrell II, comte de Barcelona) anés al convent per pregar. Hi fou rebut amb molta cordialitat per l'abat del lloc, que li demanà, al llarg de la conversa, si a Hispània hi havia homes molt instruïts en les arts. Davant la resposta ràpida i afirmativa [...] l'abat el convencé de prendre amb ell un dels religiosos del monestir i emportar-se'l per fer-li aprendre les ciències[...] (Borrell) s'endugué Gerbert, amb el consentiment dels monjos, i encarregà al bisbe Ató (de Vic)  instruir-lo. Sota la direcció d'aquest, Gerbert estudià d'una manera profunda i amb èxit les matemàtiques [...]

(Després la crònica explica que Borrell va anar  Roma i amb ell s’emportà a Gerbert)

La intel·ligència del jove i la seva voluntat d'aprendre no escaparen pas al Papa, i com que la música i l'astronomia eren aleshores completament ignorades a Itàlia, féu saber a Otó, rei de Germània i d'Itàlia, l'arribada d'aquell jove tan admirablement entès en les matemàtiques i tan capaç d'ensenyar-les amb zel.

Anys 967-970.  Richer. Citat per Abadal. Els primers comtes catalans. Pàg. 320-321.