L’atac amb llança es feia protegit amb l’escut, que era l’arma defensiva per excel·lència.

Hi havia dos tipus d’escut, un de rodó i un altre en forma d’ametlla. L’escut rodó era més adequat per lluitar a peu, però a cavall l’escut en forma ametllada cobria millor la cama. Durant el segle XII es va difondre el costum de decorar els escuts amb símbols identificatius.