Els infants són els grans absents de la Història, però tant als castells com als masos i a les bordes naixien i creixien els fills que rebien de la família la primera educació.

Com s'educaven els fills dels senyors?

Ni a les cases ni als castells no hi ha un lloc específic per als infants. Aquests s'eduquen i es socialitzen al costat dels adults.

Durants els primers anys conviuen constantment amb les dones, la mare i la dida sobretot, que són les que en tenen cura, per la qual cosa la criatura és portada allà on elles fan vida.  A la nit el nadó dormia amb la dida.

Després els nois de la noblesa eren enviats a un altre castell per rebre sobretot formació militar al servei d’un senyor. Els nois camperols aprenien les tècniques agràries al costat del pare. La majoria de les noies de les diferents classes socials eren educades per llurs mares en tots els aspectes necessaris per a la vida.

En general, només els que seguien la carrera eclesiàstica o entraven als monestirs acostumaven a aprendre a llegir i escriure, encara que també es donaven algunes excepcions.

Vols saber què li aconsellava una mare de la noblesa al seu fill?

Fragments del Liber Manualis, escrit per la comtessa Duoda, muller de Bernat de Septimània, comte de Barcelona, dedicat al seu fill.  Escrit entre l'any 841 i 843.

Sabent que la majoria de les mares al món gaudeixen de la companyia dels seus fills i veient-me jo, Duoda, allunyada de tu, fill meu Guillem, per això, angoixada i plena de desitjos d'ajudar, t'envio per llegir aquest opuscle.

L'any 11 de regnar feliçment, amb l'ajut de Crist, el nostre difunt senyor Lluís, el dia 5 de les calendes  de juliol, al palau d'Aquisgrà, vaig ser donada en matrimoni, com a esposa legítima al meu senyor i pare teu Bernat.

L'any 23 del regnat d'aquest, el dia 3 de les calendes de desembre, amb l'ajuda de Déu, com ho crec, vas néixer de mi en aquest món, tu, el meu fill primogènit, tan desitjat. Agreujant-se cada cop més la desgràcia d'aquest miserable món, enmig de nombroses inestabilitats i discòrdies del regne, l'esmentat emperador va seguir el camí reservat a tots. Així, durant l'any 28 del seu regnat, prematurament, va acabar la vida terrenal que li corresponia. Després de la seva mort, l'any següent, va ésser el naixement del teu germà, el dia 11 de les calendes d'abril [...] Encara molt petit i abans de rebre la gràcia del baptisme, el nostre senyor i pare de tots dos, Bernat, el va fer portar a la seva presència a Aquitània [...]

Deduïm que Duoda i Bernat es van casar el 29 de juny de 824, Guillem va néixer el 29 de novembre de 826, l’any 840 va morir Lluís el Pietós, i el fill petit de Duoda nasqué el 22 de març de 841.  Es fa servir el calendari romà.

Sobre la fidelitat al pare:

 Jo t'exhorto, molt estimat fill Guillem que abans que res estimis Déu; després estima, tem i sigues afectuós amb el teu pare, i aprèn que d'ell prové el teu estatus al món [...] Tu fill meu Guillem accepta el jou de la norma del servei constant i sigues fidel al teu senyor Carles , sigui com sigui, i als seus dignes parents, d'un i altre sexe, també nats d'estirp reial. En efecte, et correspon fer-ho així a tu i a tots els qui estan al servei del seu poder reial; desitjo que, amb tots els esforços, tu, entremig d'ells, serveixis útilment i fidelment. Perquè Déu, tal com ho dèiem, els ha triat i predestinat per al regne, donant-los una glòria que s'acosta, per la seva gran semblança, a aquella que va prometre a Abraham, Isaac i Jacob i la seva digna prole i descendència.

Sobre la pau:

Avui molts tenen ganes de lluitar. Tinc por que a tu i als teus companys d'armes, fill, no us passi això, perquè diu l'Apòstol: "Els dies són dolents, sorgiran els pseudo-profetes i s'instauraran temps perillosos". En aquests dies hi haurà homes egoistes, envejosos, avars, violents, desobedients, que gaudiran més del segle que de Déu i el que és massa llarg d'explicar en detall, perquè, ai oh dolor! ja se'n veuen alguns, entre els qui surten en ordre de batalla, que van cercant per totes bandes per guanyar. Aixeca't i prega, com hem dit abans, i digues amb el salmista: "Jutja, Senyor, els qui em perjudiquen, venç els qui m'ataquen; pren les armes i l'escut, Senyor, força de la meva salut, i alça't per ajudar-me, arrenca'm dels qui m'assetgen i digues a la meva ànima: No tinguis por, jo sóc la teva salvació".

Benedicció de la mare al fill:

Que Déu omnipotent et beneeixi. Que et doni en abundància la rosada del cel i la fertilitat de la terra. Que el gra, el vi i l’oli, amb tots els altres béns et ragin en quantitat. Que et sigui una ajuda i un poderós defensor contra tots els teus enemics. Beneït siguis a la ciutat. Beneït al camp. Beneït a la cort. Beneït amb el teu pare i beneït amb el teu germà.  Beneït amb els grans i beneït amb els més joves. Beneït amb els castos i beneït amb els temperats. Beneït amb els seriosos i beneït amb els que vigilen bé. Beneït, també, el fruit de la teva terra. Beneïda la teva joventut, que va i ve, fins que arribis a la vellesa i puguis assolir feliçment, amb la lluita i la cursa per a la salvació.

De mare a fill. Escrits d'una dona del segle IX. Duoda, comtessa de Barcelona i de Septimània. Barcelona. La Sal. 1989. (Traducció Mercè Otero.)

Aquest document que has llegit fou escrit per Duoda, dama carolíngia, casada amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona els anys 826-832 i 835-844.  Encara que és una mica anterior a l’època que estàs estudiant et pot servir per repassar alguns fets de la Catalunya carolíngia.

Vols fer-ho?

Bernat de Setimània va venir a la Marca Hispànica per sufocar la revolta d’Aissó, i per això el rei Lluís el Pietós li concedí els comtats de Barcelona, Girona, Ausona,  Empúries i Rosselló; és a dir, tenia els territoris marítims entre els rius Roine i  Llobregat i el control del pas pirinenc. Assegurava així la frontera, però el seu poder esdevingué un perill per a l'Imperi.

A les lluites civils entre el rei Lluís i els seus fills perdé els seus comtats que li foren retornats  l’any 835; però mort el rei, cinc anys després va començar a l’Imperi una guerra civil. Bernat  va jugar el seu paper a la guerra; tornà a Septimània, on havia restat la seva dona Duoda i el fill Guillem de 16 anys, i nasqué llavors un altre fill. Les qüestions polítiques es complicaren, segons l'últim repartiment de l’Imperi, Aquitània i la Marca Hispànica, que depenia d'ella, eren per a Carles el Calb ( fill de Lluís el Pietós,  rei del 840 al 877). Bernat no li fou fidel i es veié obligat a deixar els seus fills al rei gairebé com a hostatges . Els fills de Lluís el Pietós arriben a un compromís, el tractat de Verdun, llavors el rei Carles va  assetjar Tolosa on fou  capturat  Bernat de Septimània i condemnat a mort l'any 844.

Fou nomenat llavors comte de Barcelona Sunifred de Carcassona (844-848)  que ja era comte  d'Urgell i Cerdanya, fidel a Carles el Calb. Guillem  de Septimània, el fill de Benat i Duoda, seguí l'exemple del pare.  Ocupà per les armes els comtats de Barcelona i Empúries i els governà del 848 al 850.  Després fou assetjat, derrotat i condemnat a mort a Barcelona. Els fills de Sunifred recuperaren els comtats l’any 878  i donaren origen a la casa comtal de Barcelona, hereditària en  la figura de Guifré I el Pilós.