Qui filava?

Per a què servia i com funcionava una filosa?

Sabies que es conserven teixits i brodats firmats per dones de l'època?

Des de la infantesa les dones es dedicaven a filar, i això a tots els estaments socials, des de les camperoles fins a les nobles.

Aquesta sala polivalent, especialment quan el senyor era fora, i durant moltes hores diàries, esdevenia un espai femení ocupat per la senyora que filava, cosia o brodava envoltada de les dames que l'acompanyaven. Ho feien en comunitat i compartien el mateix espai la senyora amb les dames i les dones del servei, juntes mares i filles. 

Els educadors destacaven la utilitat de les labors d’agulla o de filosa amb les quals haurien d’ocupar el temps que la dona no dediqués a altres obligacions. Aquestes labors tenien la funció d’immobilitzar el cos de la dona i entorpir els seus pensaments, i evitar que aquesta es perdés en "desvariejos perillosos" per al seu honor i per a l’honor de la casa.

El fil no s'obté directament de l’ovella,  ni la filassa surt directament de la planta del lli o del cànem.  S’han de treballar les fibres fins aconseguir d’elles la longitud adequada. D’aquest procediment se'n diu filar.

L’instrument més senzill per filar era el fus: una bareta amb una osca a la part superior i un disc a la part inferior, anomenat fuseiola, que actua de volant, amb la finalitat d’afavorir una rotació equilibrada. 

La seva funció era facilitar la torsió uniforme de les fibres tèxtils, alhora que servia per recollir el fil obtingut que s’enrotllava sobre la bara.  

La filosa era un bastó, en principi de canya, d’una llargària aproximada entre 50 i 60 cm., amb un extrem eixamplat formant un cap on  es col·locava una porció de fibra per filar, cerró, que se subjectava amb una tira de roba anomenada carta.

La tècnica del filat suposava que primer s’agafaven algunes fibres del cerró, és a dir del floc, sense separar-les completament, i s’estiraven uniformement per a trabar-les a l’osca del fus. Seguidament, amb els dits de la mà dreta, es donava un impuls giratori al fus, que voltava lliurement. La filosa era sostinguda amb  l' esquerra i amb la dreta s’anava estirant la filassa al mateix temps que se li donava un impuls de rotació entre els dits mullats de saliva. Quan el fil era massa llarg, per tal d'evitar que el fus voltés sense tocar a terra, es recollia en tron a la part mitja del fus, i es tornava a reiniciar el procés. Aquesta quantitat de fil que havia passat totalment a ocupar el fus rebia el nom de fusada.

La filada s’havia convertit en fil cru, encara no havia sofert cap operació de blanquejat ni de tintatge. A partir d’aquí venien les tasques d’ordir i teixir.

Com es teixia?

A l’edat mitjana el teler emprat era l’horitzontal, i bàsicament podia ser de dos tipus: ample o estret, tot depenent de la grandària de la pua o pinta.

 Aquesta diferenciació donava dues mesures diferents dels draps que es confeccionaven.

El teler ample era manejat per dues persones, mentre que el de pinta estreta ho era per una de sola. Els amples eren els característics de la draperia tradicional, és a dir, de draps de llana, tot servint-se de pues de mida superior als sis pams d’amplada i en els quals es feien els draps  grossos.

Els telers estrets, amb pintes menors de cinc pams, eren els que s’utilitzaven a les llars privades, eren emprats per al tissatge del lli i del cànem, però en ells també s’elaboraven els draps de llana  més petits que corresponien a les estamenyes i cordellats.

Quan es teixeix és molt important que s’estiri bé la trama per aconseguir un teixit tancat. La pinta, que era una eina que se subjectava amb la mà i es passava per l’ordit, feia aquesta funció.  

Tenim magnífiques mostres de  brodats i altres treballs de fil. Alguns són veritables obres d’art corresponents a vestidures litúrgiques, casulles, mantells d’altar, guants de bisbes, mitres, etc.  Les religioses se n'ocupaven, però també les noies de la noblesa ocupaven les seves mans i la seva "boja ment" en els delicats brodats.  L’Església proporcionava una recompensa espiritual pel seu inacabable treball: evitar anys de purgatori.