Els senyors guerrejaven entre ells encara que fossin parents. Per què?

La lluita armada no només es feia amb els enemics de l'altra banda de la frontera, sinó sobretot entre els mateixos senyors dels castells. 

Sempre era una lluita pel poder, per les terres i pels excedents de la producció agrària extrets als pagesos. 

L'ambició i la fragmentació del poder estimulaven la violència fins i tot en el si dels llinatges feudals.

Fins a quin grau de violència arribaven les lluites pel poder feudal?

El comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cometre molts actes violents contra el seu cosí el comte de Pallars Jussà, Ramon V.  

A la querimònia que es va escriure per denunciar aquests fets hi pots observar els diferents tipus d'actes violents que s'acostumaven a produir. 

En primer lloc, durant la treva del Senyor, li va prendre el castell de Segur.  Un altre cop cavalcà a Assua, per la treva del Senyor , i hi va fer botí [...]

I trencà la treva del Senyor a Puigmanyons, on amb les seves pròpies mans va matar homes [...]

A la serra de Claverol va violar la treva del Senyor i les sagreres [...] I va violar la treva del Senyor a Santa Coloma i s'endugué de dins, a més de l'altar, homes [...] 

I els seus homes capturaren un home de la senyoria de l'església de Santa Maria de Mur, el capturaren amb tot el que tenia i el feren rescatar [...] 

I trencà la treva de Déu a Roger Hugbert, al qual va prendre dues eugues, i obligà dos vassalls a cometre forfet. [...] I trencà la treva de Déu a la vescomtessa, capturant-la a ella i els seus cavallers [...]

Entre els anys 1048-1081. Querimònia que fa Ramon V de Pallars Jussà contra Artau I de Pallars Sobirà. Catalunya Romànica XV. Pàg. 29.