Com funcionaven les màquines de guerra?

Les màquines de guerra, catapultes i grans fones, eren emprades per a llençar projectils de gran tamany. Aquests projectils solien ser pedres arrodonides anomenades bombardes. Aquests enginys eren utilitzats tant per atacar els castells com per  defensar-los.

En aquest dibuix es pot veure com un grup d’homes estiren les cordes  de manera que l’extrem on hi ha lligada la fona s'elevi i dispari el projectil. Un altre home sosté la fona, amb gran perícia,  per assegurar la posició correcta de llançament. A la Crònica de Jaume I a aquest artefacte se l’anomena fonavol.  Has provat d'accionar-la?

Sabies que també podien llençar foc ?

El foc també es podia fer servir com a arma. Mitjançant màquines com aquesta o fletxes es podien llençar objectes encesos dins el recinte enemic. Les armes de foc pròpiament dites no es feren servir fins molt avançada l’edat mitjana, tanmateix  les cròniques califals ja citen el foc grec emprat en alguna algarada, com ara la que feren l’estiu de l’any 935  contra  la costa de Catalunya.  Evidentment que els atacs per mar eren molt diferents dels que es feien per terra, de tota manera podem llegir el text d’un setge a Barcelona:

L’esquadra va atacar Al-Faranga (el país franc, nom amb que les cròniques musulmanes designen la pre-Catalunya), que Déu arruïni, amb el seu general  Abdalmalik [...] amb 20 “brulots” (vaixells carregats amb productes inflamables) amb foc grec i vint amb soldats, amb 1000 soldats i 2000 tripulants [...] 

L’esquadra va avançar després vers la ciutat de Barcelona, que Déu destrueixi, prop de la qual els va sortir al pas, amb els seus soldats, un bàrbar anomenat Bellit, a qui van combatre els musulmans i el van matar a ell i a la majoria dels seus homes; i aturant l’esquadra davant de Barcelona, la van combatre el dimecres 15 de juliol. 

La població es va recollir i van tancar les portes de la ciutat, que van defensar des de dalt de les muralles des de bon matí fins al capvespre. L’esquadra va sortir d’allà el dijous vers el Llobregat, seguits al llarg de la costa per l’exèrcit franc, contra el qual van combatre els musulmans quan es trobaven al pla. Es va lliurar una violenta batalla en la qual els francs foren derrotats i els musulmans van campar pel terreny. 

L’esquadra se’n va tornar i es va aturar a Tortosa, extrem del país dels musulmans, victoriosa i amb botí. 

Any 935. Dolors Bramon. Anaquel... IX Pàg. 19-29.

En aquest text pots veure perfectament  com al segle X els musulmans ja consideren Tortosa l'última ciutat del califat, mentre que Barcelona és la darrera ciutat de la marca dels francs. Enmig hi ha una ampla franja de ningú, exposada a totes les violències.