Quines relacions mantenien cristians i musulmans?

Com va canviar l'equilibri de forces a favor dels cristians?

Fins l'any 1000 el predomini musulmà a la Península va ser indiscutible. Els comtats catalans mantenien relacions amb el poder cordovès, normalment pacífiques. Les agressions dels exèrcits musulmans sobre territori cristià eren esporàdiques, en forma d'algarades  d'estiu i normalment eren la resposta a una pressió dels comtes sobre la frontera o a tractats de cooperació amb altres estats cristians. De fet, la pau a la frontera s'assegurava amb pagaments als califes. Tenim testimonis de diferents ambaixades enviades pel comte de Barcelona Borrell II als califes de Còrdova.

En aquests casos es feia un intercanvi de regals i sovint els comtes catalans hi anaven acompanyats pels representants del poder califal a Tortosa o a Lleida, ciutats àrabs de la frontera superior del califat.

Vols llegir una descripció àrab d'una d'aquestes ambaixades? 

Un cop recuperats de l'algarada d'Al-Mansur de l'any 985, els comtes catalans van reforçar les seves fortaleses i es van armar fins a les dents de manera que a la mort d'Al-Mansur (1002) tenien un exèrcit tan ben preparat que va ser cridat a Còrdova per ajudar una de les faccions que lluitaven pel poder.

És molt probable que arquetes com la que has trobat al tresor d'aquest castell formessin part del botí portat de Còrdova pels mercenaris catalans que ajudaren a l'omeia Muhamad ibn Hisam al-Mahdí a obtenir el califat de Còrdova, en la guerra civil (fitna) que va esclatar a la mort d'Al-Mansur. 

Entre els membres de l'expedició dels comtats catalans, comanada pel comte Borrell II de Barcelona, hi havia el bisbe de Girona Ot, que va morir-hi; també hi van morir el comte d'Urgell i el bisbe de Barcelona, entre d'altres. Es repetí una nova expedició mercenària a Còrdova l'any 1017, dirigida llavors per Ramon Borrell, que així mateix vingué enriquida. 

Els objectes preciosos  i les monedes andalusines arribaven a mans dels senyors cristians per mitjà del botí de guerra, del salari que rebien com a soldats mercenaris, o bé de l'intercanvi comercial o diplomàtic (intercanvi de regals) amb els musulmans.

Després de la caiguda del califat (1031) encara és més freqüent trobar objectes de procedència àrab als comtats catalans. També va entrar moneda musulmana amb les pàries que es cobraven de les taifes.

Any 971.  Rebuda del califa Al-Hakam II a Bonfill, ambaixador de Borrell II, comte de Barcelona, acompanyat del delegat del califa a Tortosa.

Fixa't que el califa els rep amb un cerimonial adequat a un gran senyor, però que combina el protocol i la deferència vers l'ambaixador amb una exigència de submissió. Al mateix temps hi ha un intercanvi de regals.

El dissabte dia 4 del ramadà d'aquell any (1 de juliol) el califa al-Hakam  va seure al tron per rebre'ls, al saló oriental que dóna sobre els jardins, en sessió solemne, d'organització perfecta, com les més sonades que s'acostumaven a celebrar en ocasions semblants [...]

Fixa't que el califa els rep amb un cerimonial adequat a un gran senyor.

Prèviament va enviar a buscar als ambaixadors de Borrell [...] (van venir) precedits del regal de Borrell al califa al-Hakam, consistent en trenta captius musulmans entre homes, dones i nens, a més de càrregues de brocats i d'armes [...]

Arribats a la porta del saló del tron es postraren fins que es van apropar al califa, li van besar la mà; després es van fer enrera i, drets, li van donar la carta de Borrell. El califa, després de contemplar-los, els va fer preguntes sobre com estava el seu senyor Borrell i de la situació del seu país; els va remarcar la bona impressió que tenia de la gent d'aquest país [...]

Un dissabte (a finals de juliol o principis d'agost de 971) [...] el califa els va donar la resposta de la carta de Borrell i va fer a Bonfill un important regal en correspondència dels captius que havia posat en llibertat i dels altres presents. Al mateix temps els va fer saber el que havien de dir de paraula a Borrell sobre la seva actitud i com s'havien de mantenir dins els límits de l'obediència. En sortir Bonfill amb els seus acompanyants va rebre robes i muntures adients a les seves respectives categories.

García Gómez, Emilio (trad.).Anales palatinos del califa de Córdoba al-Hakam II, por Isa ibn Ahmad al-Razi. Madrid: Sociedad de estudios y publicaciones, 1967, pàg. 44-47