Fer llenya, conservar-la i guardar-la eren activitats vitals. En tot moment calia disposar de combustible sec i de diferents mides per alimentar el foc de la cuina, el forn, els brasers i altres fogueres ocasionals que es poguessin encendre.

El bosc era indispensable per a la vida diària, se’n treia la fusta, la llenya i molts altres productes. Per això la tala d’arbres es planificava de manera que no destruís la massa forestal.

La tala i el transport de llenya figuraven entre les feines obligatòries que havien de fer els pagesos que depenien d'un senyor.