En quines circumstàncies es va encunyar la primera moneda al comtat de Barcelona?

Fins a la darreria del segle X circulaven molt poques monedes, raó per la qual eren considerades un veritable tresor.

Tanmateix, bona part dels contractes de compra-venda es feien ja des de la darreria del segle X seguint el patró moneda, encara que la circulació real de moneda només era habitual a Barcelona, Girona i Vic. 

Fins i tot a l'àrea d'influència d'aquestes ciutats de vegades no es pagava en moneda sinó en espècies que eren valorades segons aquest patró.  

Podries veure uns fragments de contractes de compra-venda on hi figuren les formes d'intercanvi i alguns dels tipus de monedes que es feien servir al segle XI. 

Contractes de compra-venda:   

Observa els diversos tipus de moneda que s'utilitzaven.

1) Any 1016.  Guillem i la seva muller Sènior venen a Ballomar una propietat agrària al terme de Terrassa pel preu d'una unça d'or, en el seu equivalent.

En nom de Déu, jo Guillem i la meva muller Sènior, dona, som venedors a tu Ballomar, comprador. Per aquesta carta nostra de venda et venem terres i vinyes, horts i hortals, pomeres, oliveres i altres tipus d'arbres, cases amb les corts, el sòl i el que hi ha al damunt, les portes i els fossars, tot és propietat nostra i va venir a mi Guillem pels meus pares i per compra, i a mi, dona, per compra i per la dècima. I és tot això al comtat de Barcelona, dins els termes de Terrassa, al lloc anomenat Marçans. Afronta la propietat citada a Orient amb la via que surt vers el Mont-rodó, al Sud toca amb l'Esplusella, a Occident amb l'Arena, al Nord toca amb la penya de Sant Llorenç. De tot el que queda inclòs en aquestes afrontacions et venem a tu el que hem citat abans, tot el que allà hi tenim i és nostre, exclosa la propietat de Joan, íntegrament amb entrades i sortides, pel preu d'una unça d'or, en cosa que tingui el seu equivalent.

Contractes de compra venda. Cartulari de Sant Llorenç del Munt. Doc.161.

2) Any 1006. Bovet i la seva germana Guifreda, devota, venen a una dona anomenada Eló una terra amb rec i amb dos aglaners situada al terme de Terrassa, al lloc que en diuen Riu Mulnell, pel preu de 4 sous i 4 diners de moneda corrent.

3) Any 1031. Llop i la seva muller Riquella venen a Joan una peça de terra franca (lliure), tant cultivada com erma, que va venir a ell per herència dels seus pares i a ella per la dècima, situada al terme de Terrassa, al lloc que en diuen Camp d'Olivera, per 10 mancusos d'or vell d'Espanya.

4) Any 1038.  Bella, filla de Riquella, ven a Guifreda unes terres amb vinyes i el dret de fer servir un dia i una  nit al mes un molí amb el seu rec, cap-rec, canal, eines i aigua per regar, situat al terme de Rubí, pel preu de dues ovelles i una mitgera d'ordi. 

5) Any 1044.  Bernat i la seva muller Oruça venen a Madeix la meitat d'una peça de terra de conreu i erma i d'una vinya, situada al terme del castell de Gallifa, pel preu de dos sous de diners de Vic.

6) Any 1046. Sunyer i la seva muller Eló venen a Gerbert, prevere, unes cases amb corts, terres, vinyes, trilles, arbres diversos, rouredes, erm i edificacions, situat tot al terme de Terrassa al lloc que en diuen Mont-rodó, pel preu de sis sesters d'ordi i 4 sous de diners de moneda grossa de Barcelona.  

7) Any 1057. Ermengol i la seva muller Adalet venen a Ramon Queruç una terra amb oliveres i altres arbres, els conreus i els erms, amb les cases, els horts i hortals, situada al comtat de Barcelona al terme de Castellar del Vallès, pel preu de quatre mancusos d'or de Barcelona.

Contractes de compra-venda extrets de: El monestir de sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI. Barcelona: Fundació Noguera. 1995.

Amb la invasió musulmana va desaparèixer la circulació de la moneda visigòtica. Durant els anys següents circularia pel país molt poc numerari i amb la intervenció franca començà a circular alguna moneda carolíngia de plata: sous (20 sous equivalien en principi a una lliura de plata), diners (12 diners equivalien a un sou de plata) i petites monedes anomenades òbols, malles o mitjos diners. Algunes d'aquestes monedes de plata s'encunyaven amb el nom dels reis francs però a les ceques pròpies del país. Alhora que circulava moneda musulmana. 

Gradualment alguns bisbes i comtes catalans obtenen el dret d’encunyar moneda. El primer comte de Barcelona que obté el dret d’encunyar moneda és Guifré I. 

En aquesta imatge podem veure la renúncia de la comtessa Adelaida de Carcassona-Rasés i el seu marit Guillem Ramon de Cerdanya dels senyorius de Carcassona i Rasès a favor dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis. Aquests, a canvi, paguen dues mil unces d'or.  Hi podem veure com en una mà segellen l'acord amb un gest ritual i amb l'altra mà s'intercanvien les monedes. 

A l'nici del segle XI, degut a la desvinculació del regne franc, a la intervenció en la política cordovesa i al cobrament de pàries, es fa més present el numerari musulmà d'or. 

Per aquests motius a partir de l’any 1018 es produí l’encunyació de moneda d’or pròpia al comtat de Barcelona, a imitació del dinar musulmà. Es tracta del mateix disseny del dinar musulmà però a l'orla de la moneda hi ha el nom del comte en llatí : "RAIMUNDUS COMES" i, al mig, un text de l'Alcorà en àrab.

El mancús d'or barceloní es considera la primera moneda d'or encunyada a l'Occident cristià.