|
El pa |
 |
|
|
|
Què es menjava en cas de necessitat o de setge?
|
|
El
blat era escàs i la major part de la població menjava pa fet d’una barreja de
cereals, d’ordi, sègol, mill
i també de llegums. El pa es presentava normalment en forma de fogassa,
és a dir, a base d’una massa de farina en forma rodona cuita al forn. La noblesa sí que menjava pa de blat, que al segle XII era símbol de l'alimentació de les classes dominants, l'aristocràcia i el clergat. Després, per mimetisme i per la forma d'organitzar els conreus, es va anar imposant a les altres capes de la societat.
|
|
|
|
En cas de necessitat, males collites, guerres o setge, es panificava amb grans de segon ordre o lleguminoses, faves i cigrons, i fins i tot fruits del bosc, aglans i castanyes. D'aquests grans també se'n feien farinetes. Al
segle XV Marquilles
diu que en cas de setge als castells s'han de guardar vitualles que durin molt: mill, ametlles o aglans, que si es couen amb aigua i s'assequen al sol
es conserven durant molt de temps.
|
|
|
