S’escrivia damunt de pergamí amb tinta, feta amb colorants barrejats amb oli, reïna, mel o clara d’ou, a la qual s’afegia un àcid perquè es fixés en el pergamí.

Als terrioris hispànics es va fer servir la lletra visigòtica, angulosa,  que és la que trobem als Beatus. 

Als comtats catalans, però, la lletra que s'usava regularment era la carolina que era la que es feia servir als territoris que havien format part de l’Imperi carolingi.  Aquesta lletra era minúscula, uniforme, rodona i equilibrada. 

L’escriptura es traçava per mitjà d’un càlam, o canya, i sobretot amb una ploma d’oca, tallada amb la punta lleugerament arrodonida. 

 Els documents oficials se segellaven amb laca calenta sobre la qual s’imprimia un signe que sovint estava gravat en un anell o en una base de metall.