El rebost senyorial

 

 

 

Quins productes s'emmagatzemaven en un castell?

 

 

 

Vols saber què cobraven els senyors dels pagesos?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els productes guardats als castells eren sobretot cereals, vi i carn.

Al castell hi ha sempre espais aptes per emmagatzemar, conservar i elaborar  aliments. No cal oblidar que és allà on es dipositen els productes de la terra que els senyors reben com a censos dels pagesos, i que al castell, a més d'alimentar-se la família noble, s'han d'atendre les necessitats alimentàries del servei i dels homes d'armes que formen la host senyorial.

També cal dir que els espais per a guardar-hi aliments han de ser suficients per sostenir un setge en cas de guerra.

Marquilles  recomanava que hi hagués provisions de fàcil conservació com mill, mel, glans, vi, vinagre,  sagí , llard, pebre i oli.

 

tornar

 

 

 

Al següent document consta una gran varietat de censos, és a dir, pagaments que el senyor obligava a fer als seus pagesos depenents. Et convidem a llegir-lo detingudament. Observaràs que el pagès paga en espècie amb productes agrícoles de tot tipus, però també amb alguns treballs i serveis gratuïts.

En cadascun dels masos una mitgera de civada a mesura de Ridaura, cinc garbes de civada, sengles cafissos plens de faves, dues gallines i un pernil amb tota la cansalada.  I tres vegades l'any, les adquisicions d'ous i formatges, així en la Pasqua, en la Pentecosta i en la festivitat de Sant Joan Baptista, i altres tres per a la cuina i una per al guarda forestal, i una quartera de civada i una cuita de carn amb la cansalada per al guarda forestal, que vetlla de les roques fins al Palou, mitja quartera de civada, i en l'honor de la predita Santa Maria dos moltons: un, un any, i l'altre, l'altre any; l'un dels quals en donarà la meitat a Udalard.

[...] i alberga a un cavaller amb la seva cavalleria, i arena per a l'obra del predit castell, i una cuixa de vaca. [...] I els operaris dels boscos donen la quarta part de tota la seva feina [...] I quan sigui necessari treballar per a Udalard a les cases de Sant Privat, els predits homes de les honors tallin la fusta que sigui necessària, i la portin fins a Malpedrós o al Pla de Felgars. 

1195. Escriptura de pacificació i de concòrdia entre el vescomte Udalard i Ramon Ponç de Milany, la seva muller i Ilurs fills, sobre els conflictes que tenien pels censos del castell de Milany. Catalunya romànica. (El text complet està a les activitats)

tornar