Per a què servien els reliquiaris?

A quins llocs es peregrinava?

Els viatges eren llargs i difícils. Per què la gent peregrinava?

El culte a les relíquies fou molt important a l’edat mitjana. Quan es consagrava un altar s’hi posaven relíquies, especialment ossos de màrtirs. Les relíquies eren, fins i tot, motiu d’intercanvi i de comerç  entre diferents països i santuaris. Les més apreciades eren les de la fusta de la creu on fou crucificat Jesús o lignum crucis. 

Per guardar aquestes restes, que eren molt venerades, es disposava d’arquetes i altres receptacles fets amb materials preciosos.  

L’abat Oliba va  enviar unes relíquies a Arnau Mir de Tost a petició feta per la seva muller Arsenda. Les havia comprat a l’església de Le Puy  i estaven destinades a l’església de Sant Martí de Tost, consagrada l’any 1040. 

Dins de l'arqueta que les contenia hi havia una tireta de pergamí on es llegia que eren relíquies de la fusta de la creu del sepulcre de Crist i vestits de la Mare de Déu. 

Els llocs on havia viscut Jesús i on, segons la tradició, eren enterrats els apòstols van rebre també un culte molt especial i la gent hi anava en peregrinació. Les  més difoses foren l’anada a Terra Santa, a Roma i a Sant Jaume de Galícia.

També, de vegades, la peregrinació es podia fer en llocs de devoció propers. Montserrat, a Catalunya,  ben aviat esdevingué un lloc de peregrinació.

Al llarg dels camins que portaven als llocs considerats sants es construïren ponts, es fundaren viles poblades per gent de nacionalitats diverses, s’organitzaren mercats i altres serveis, com hospitals, fondes i monestirs per al servei dels pelegrins.

Uns dels camins més recorreguts i més dinàmics d’Europa eren els que conduïen a Sant Jaume de Galícia, lloc de difusió cultural i econòmica.

Entre els cristians hi havia peregrinacions de tipus penitencial, és a dir, que l’Església per perdonar segons quins pecats, especialment la mort d’algú, imposava  viatjar a algun d’aquests santuaris. Així per exemple, el fill de Ramon Berenguer el Vell, com a penitència per haver mort la seva madrastra Almodis, va peregrinar a Jerusalem. També el comte de Barcelona Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida, per haver mort al seu germà, va anar també a Terra Santa, en un viatge sense retorn. 

A més hi havia peregrinacions  vinculades a una prometença o a una devoció. Gent d’arreu d'Europa acudia a Roma o a Sant Jaume de Galícia per camins per on també transitaven  productes, costums, formes culturals i arquitectòniques.  

Entre els pelegrins hi havia homes i dones de totes les classes socials.  L’any 1002 una pagesa rica del Vallès feia testament abans de marxar en peregrinació cap a Roma.  L’any 1068, el noble Arnau Mir de Tost feia inventari dels seus béns quan marxava cap a Sant Jaume de Galícia després de la mort de la seva dona.