L'ARANYA I ESCARBAT 



No vulguis com les mosques
malmetre els meus telers;
si en mon filat t'enrosques,
no en sortiràs mai més.

I tant i tant l'enrosca
l'aranya en son teler,
que es mor com una mosca
el pobre presoner.

per més que això t'irrita,
no temo els furors teus,
si ets tan i tan petita
que quasi bé no et veus!


-Ets poca cosa, aranya,
per mi, diu l'escarbat;
si pujo aquí a la canya
i trenco el teu filat,

-Repara que sent xica, 
ma trama, a tret segur,
insectes embolica
molt més granats que tu.

Això ens diu a veu certa
que encara que sigui xic,
tothom ha d'estar alerta
i témer l'enemic.

I així que això a l'aranya
sent dir-li l'escarbat,
ja es troba entre la canya
i els fils embolicat.


-Si d'imprudent blassones
pots fer-ho ara mateix;
però tonto! no t'adones
que el fil ara et cobreix!-

Frisós espeternega
les cordes mossegant;
però mentre ell rosega
l'aranya va filant.

L'aranya filadora
va dir a l'escarbat:
-Aparta't de ma vora
no em trenquis el filat.


-Vols veure com esguerro 
ton enginyós filat,
i a cops de cap t'enterro
a dintre del sembrat?

Antoni Bori i Fontestà, 1892