SANT JORDI INTERCULTURAL, UNA LLEGENDA

Qualsevol ciutadà de la Mediterrània quan li parlen d'un cavaller que va matar un drac per salvar a una princesa sap que es tracta de Sant Jordi.

El fet de el dia de Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa pren especial significat, de fet es tracta del combat entre Sant Jordi i la ignorància, l'assalt dels savis contra la conjura del necis.

És un símbol Europeu, Sant Jordi, Sant laic per tots els Europeus acceptat per totes les creences amb simpatia, el seu sentit civilitzador, agrícola,, combatiu i ancestral és propi d'èpoques de canvi. Aquesta festa pot convertirse en una festa primaveral comuna que en el seu equilibri equinopcial pot facilitar la unió de totes les persones de l'antic continent europeu i de la Mediterrània en una mateixa empresa cosmopolita.


VA EXISTIR SANT JORDI?

No hi ha proves fiables, només la veneració com a sant fa més de cent anys és un fet real, i això si l'eficàcia del seu nom és indiscutible.

Jordi, Jorge, George, Giorgio…l'origen grec es clar, Jordi deriva de georgós que significa agricultor, especialment jardiner o viticultor.

El seu nom està format per dues parts, Gea, la terra, -"la engendradora, segons Plató"- i "ergon" que designa el treball en general i especialment el de la terra. Sant Jordi es doncs agricultor en un doble sentit.

La paraula semítica "gir" te el mateix sentit agrícola en el grec: indica el llim de la terra.

El fang d'on el creador va formar Adam, el vermell, pel color de la seva sang, portadora d'òxids ferrosos del fang de la terra. D'aquí que d' Adam deriva "Adamh", que en llegües semítiques es la terra, la sang de la qual destila el viticultor. El nom de Sant Jordi descriu una evident funció civilitzadora.

NOMÈS SANT JORDI MATA DRACS?

Molts altres Sants també ho fan, alguns antics herois mitològics també. No sempre maten dracs. Mès exactament els dominen. Perquè la seva mort es un símbol del control sobre les forces diverses de la natura.

Per això el combat no és exclusiu del homes moltes dones s'hi afegeixen a aquest excitant deport, amb mètodes més sutils. Per exemple Santa Marta, germana de Lázaro i Maria Magdalena arribats conjuntament amb Josep d'Arimatea a les francas terres de provença. Expliquen que un dia va aparèixer al voltant del riu Rodona, a prop d'Arlès, un drac braman, meitat vestia, meitat peix. El poble va recórrer a Marta, que desprès de sotmetre el monstre, el va lligar amb el seu cinturó, i el va conduir a Arlès on els seus ciutadans van acabar amb ell.

Perquè es celebra el dia 23 d'abril ?

La veneració per Sant Jordi es va certificar ja per Teodosi l'any 530. Tot Síria venera el gran màrtir. Orient sencer el venerava i en el mateix dia de primavera.

No només l liturgia oriental va escollir, la data del 23 d'abril. Accidental la va emular.

En aquestes dades ja es celebraven els antics rituals de la mort del drac. Textos hetites, un poble indoeuropeu del segle XIV a. C. que ocupaba l'actual Turquia narren el combat entre el Deu de la Tempestat i el drac, es l'origen de l'antic festival de la terra, d'origen babilònic, assimilat a tots els festivals de primavera que reviuen el triomf de la vida sobre la mort. Presents a tota la terra, sobreviuen a Europa en forma de festes de dracs.

SANT JORDI I ELS ÀRABS

Sant Jordi es venerat pels musulmans com El Khdr" o "Khudir" en àrab ·el Vert" el consideren un profeta, però fora de la linia oficial.

Diuen que va veure de la font de la vida i es va convertir en immortal, el seu color verd el va adquirir al banyar-se en aquelles actives aigües. Però tots afirmen que el sum sacerdot hebreu Pinjás. Fill de Eleazar, fill d'Aron, l'anima del qual havia passat per Elies i d'espès per Sant Jordi, nom cristià del cavaller verd. Jordi es l'agricultor, és el misterios "home verd" ple de fecunda vida divina. Sant Jordi és mal vist per l'ortodòxia àrab viu al cor dels Sufis i en l'ànima del poble. En el Sudà avui encara la cofradia dels Verds busca en les seves elíptiques dances la immortalitat.

SANT JORDI NEGRE?

El poble d'Àfrica negra conserven des de temps remots la narració de combatre contra el drac, "En el riu Llunange (Níger) vivia el monstruós drac Usiququmadevu. Untombinde, la filla del cap de la tribu va anar a banyar-se un dia amb les seves amigues. El monstre els hi va robar les robes. Les joves li van demanar que els hi tornés i així ho va fer. Però Utombinde no va voler suplicar i el drac la va devorar. Llavors el seu pare va enviar els guerrer a rescatar-la però van ser devorats per la bestia que es dirigia a tota presa al poblat devorant a animals i persones. Només un home va aconseguir escapar. Am l'ajuda d'un elefant i uns lleopards va atacar al drac i el va matar. De la seva boca van sortir persones i animals. L'ultima va ser l'orgullosa Utombinde". Aquest popular mite Àfrica es conegut en gran part del continent, des de els pigmeus del Zaire als Zulues de Sudàfrica.

SANT JORDI I ELS TEMPLERS

Un antic i curiós manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid afirma que els germans Galcerà i Hug de Pinós van prendre part en la primera croada i van participar a la primera croada i conquesta de Jerusalem. Van entrar a la ciutat santa per la porta de Sant Esteva o dels lleons. I Hug es va quedar amb el propòsit de fundar el temple.

Diu el manuscrit "El primer maestre va ser Hug que va deixar el seu cognom de Pinós per el de la seva patria. Es va anomenar de Bagà i amb llatí "Baganis" i va donar al temple la creu platejada de l'heràldica catalana: La creu roja del patró de Palestina dins de l'àmbit dels templers revela un insòlit secret.




PERQUE ES REGALEN ROSES EL DIA DE SANT JORDI?

Les roses són símbol de l'antic festeig que Catalunya ha mantingut, En el dia de sant Jordi es repartien flors i llaminadures a les senyores que assistien al Palau de la Generalitat. Aquesta costum es certifica l'any 1613. La crónica la descriu com la florida retòrica de l'època. "Ab gran solemnitat i regosijo (sic) de suavíssima i regalada música i cantòria de dos cors i orgue, i amb gran abundància de ramellets de fresques roses…

Quan la Generalitat va ser dissolta, la fira de les roses va sortir als carrers del voltant i més tard va conquerir tot Catalunya. Era la primavera, fira del enamorats, perquè la costum exigia que els homes regalessin una flor a les seves companyies.