La primera de les seccions del Pla de Campllong s'inicia just al costat del Pi de les Tres Branques i s'encamina cap a la casa de Can Campllong tot travessant un prat. La vegetació és la característica dels prats de la muntanya mitjana amb entrada d'espècies típiques dels prats de dall, la qual cosa permet observar espectaculars florides de juny a agost. Tot i que aquest prat és sovint objecte de pastura millor és considerar-lo com a prat dallador. El trajecte d'aquesta secció passa tot just pel marge que separa el prat en dues meitats i que no pateix les dallades. Aquest fet fa que la presència de flors sigui constant de finals de maig a mitjans de setembre.

La segona de les seccions s'inicia un cop travessat el prat i transcorre, alçada, entre aquest i el vessant on hi ha la casa de Can Campllong. La composició de l'estrat herbaci és similar a la de la primera secció i com a trets diferenciadors trobem la presència d'argelagues (Genista scorpius), que indiquen un sòl més eixut, i la presència d'alguns arbres fruiters (g. Prunus) que marquen el límit entre el vessant i el marge que tanca el prat. Cap al final de la secció el sòl es fa més magre i en alguns punts aflora el substrat rocós.

El recorregut en aquesta secció torna a nivell de prat i passa entre aquest i la tanca de fruiters, que ara el delimita a mà dreta. En aquesta secció la tanca es veu enriquida amb espècies arbustives típiques de les vorades de bosc com són l'aranyoner (Prunus spinosa) i l'arç blanc (Crataegus monogyna). El sòl recupera la profunditat i la humitat que presentava el de la primera secció i la vegetació herbàcia, mai dallada, presenta unes característiques similars a la de la secció 1.

La quarta de les seccions transcorre ben bé pel mig del prat de dall. Es tracta, per tant, d'una secció on únicament hi ha presència de vegetació herbàcia la qual es veu sotmesa a una dallada a finals de juliol o primers d'agost. Aquesta dallada té com a conseqüència que la presència de papallones en dates posteriors es vegi sensiblement alterada. La florida primerenca (primers d'abril) de pixallits (Taraxacum officinale) en aquesta secció es pot dir que marca l'inici de l'activitat en aquest itinerari.

La cinquena secció s'inicia quan deixem el prat per endinsar-nos, sempre planers, en el bosc de pi roig (Pinus sylvestris) que el delimita per la banda de llevant. El sotabosc és pobre en arbustos i només en la primera part del recorregut apareixen alguns boixos (Buxus sempervirens), els quals es fan més abundants en els pendents del vessant on la pineda deixa pas a una roureda de roure martinenc. L'estrat herbaci és similar als anteriors però no tan ric i amb predomini de les gramínies.

Aquesta secció és molt similar a l'anterior, amb un estrat arbori ocupat únicament pel pi roig i amb un estrat herbaci, principalment de gramínies, d'elevat recobriment. L'espai que ocupa aquesta secció, tot i correspondre al límit nordoccidental del prat, no presenta, per manca d'humitat o per migradesa del sòl, la riquesa d'aquest. És per això que, abandonat com a part del prat dallador, ha estat repoblat amb l'espècie forestal pròpia de la zona.

La secció 7 inicia ja el camí de retorn cap al lloc on hem començat l'itinerari. Es tracta d'un prat de pastura en el que no hi intervé la mà de l'home: no és femat ni dallat. És més sec que els de les seccions vistes fins ara i no presenta les espectaculars florides que podem observar en les quatre primeres. És una secció oberta dominada per la vegetació herbàcia que en el seu últim tram comença a ser colonitzada per les espècies forestals de les vores.

La secció 8 és la més forestal de tot l'itinerari i, per tant, la que menys riquesa de papallones presenta. Es tracta d'un bosc de pi roig d'elevat recobriment situat en el vessant occidental del Pla de Campllong. En el sotabosc hi són freqüents els boixos i l'estrat herbaci és principalment de gramínies. El camí en aquesta secció s'enfila amb un xic de pendent pel vessant per, al cap d'uns 20 metres, tornar a descendir fins al nivell de l'inici.

L'última de les seccions de l'itinerari transcorre, altre cop de manera planera, per un espai obert de pastura. La secció està dominada per la vegetació herbàcia tot i que la colonització de la pastura per arbres i arbustos de les vores és en aquesta secció més important que en la setena, de la qual de fet és una continuació. Les espècies que penetren de les zones forestals veïnes són principalment el pi roig i el ginebre (Juniperus communis). La secció, i l'itenerari, acaben quan trobem la pista que, des del Pi de les Tres Branques, mena al Pi Jove.