El BMS (a Catalunya anomenat CBMS) basa el seu funcionament en l'existència d'un seguit de punts de recollida de dades sobre l'abundància de papallones. Les dades de cadascun dels punts integrats a la xarxa del CBMS s'obtenen setmanalment, de març a setembre (30 setmanes), gràcies als recomptes de les papallones que s'observen al llarg d'un itinerari, sempre el mateix. En aquests itineraris, que estan dividits en seccions que acostumen a correspondre a hàbitats diferents, es fa un recompte de les papallones que estan a una distància de 5 m per davant i al costat de l'observador, el qual passeja a una velocitat constant. Els itineraris tenen una longitud que oscil·la entre els 2 i els 4 km i es realitzen al matí i sempre que el temps sigui adequat: no són vàlids per una nuvolositat superior al 50% i per un vent superior a força 4 de l'escala de Beaufort.

Les dades obtingudes en cadascun dels itineraris són anotades en fulls especials de seguiment on s'hi fa constar per a cada espècie el nombre d'individus observats en cadascuna de les seccions. També s'hi anoten totes aquelles observacions que puguin ser d'interès: sexe dels individus observats, ovoposicions, comportaments, fecundacions,... En el cas d'espècies difícils d'identificar a distància s'anota únicament el gènere.

Aquestes dades permeten, al final de la temporada, obtenir per a cadascun dels transectes i per a cada espècie un índex anual d'abundància. Aquests índexs ens serveixen per anar assolint els objectius finals d'aquest programa de seguiment que són, d'una banda, proporcionar informació dels canvis que a nivell del nostre país pateixen les poblacions de papallones diürnes i, per tant, detectar-ne les tendències, i de l'altra, i a nivell local, poder conèixer els motius que són causa d'impacte sobre les poblacions de papallones.

Actualment (any 2001) hi ha integrats a la xarxa catalana del BMS 59 itineraris, tres dels quals a la comarca del Berguedà.