L'itinerari de Bagà s'inicia amb una secció planera que va de cap a cap d'un prat dallador, i que un cop arriba al final s'enlaira una mica per anar a buscar una feixa abandonada que serà l'espai on situarem la secció 2. En aquesta primera secció, doncs, l'estrat herbaci, molt ric, és el dominant, i en ell hi destaquen espècies com el fromental (Arrhenatherum elatius), la poa de prat (Poa pratensis), el dàctil (Dactylis glomerata), la veça (Viciasativa), els trèvols (Trifolium pratenses, Trifolium repens), la trepadella (Onobrychis supina), la garlanda (Vicia cracca), els pixallits (Taraxacum officinale), els colitxos (Silene vulgaris), el ranuncle bulbós (Ranunculus bulbosus), l'herba esquellera (Rhinanthus mediterraneus), l'herba negra (Knautia arvensis) i l'herba blenera (Verbascum thapsus) entre altres. Ara bé, aquesta riquesa d'espècies que presenta el prat també s'observa en la tanca arbustiva de les vores on hi trobem coronil·la boscana (Coronilla emerus), aranyoner (Prunus spinosa), arç blanc (Crataegus monogyna), tortellatge (Viburnum lantana), boix (Buxus sempervirens), lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), sanguinyol (Cornus sanguinea), olivereta (Ligustrum vulgare), roser boscà (Rosa canina), auró blanc (Acer campestre), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), esbarzer (Rubus ulmifolius) i vidiella (Clematis flammula), amb algunes espècies herbàcies com són la prímula vera (Primula veris) i la violeta de bosc (Viola alba). És doncs, aquesta primera, una secció amb una gran riquesa d'espècies que té una distància aproximada de 125 metres.
 

Per un estret espai entre la tanca vegetal que delimita la secció 1 pel sudest, podem accedir a una feixa abandonada que és per on transcorre  la secció 2. Aquesta feixa la recorrem primer en direcció nordest per després fer mitja volta i, per un nivell superior, tornar enrere fins trobar un corriolet que, amb fort pendent, ens mena a una pista, punt on acaba la secció. En aquesta segona secció trobem una vorada molt similar a la descrita anteriorment en parlar de la secció 1: sanguinyol, freixe de fulla gran, tortellatge, roser boscà, auró blanc, aranyoner, arç blanc, coronil·la boscana, boix i lligabosc etrusc. Ara bé, en aquest cas la vegetació herbàcia de l'antiga feixa no presenta la riquesa vista abans sinó que va, a poc a poc, sent colonitzada per les espècies de la vora (principalment pel sanguinyol, l'arç i l'aranyoner). Hi trobem fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), prímula vera (Primula veris), violeta de bosc (Viola alba), milfulles (Achillea millefolium), plantatge mitjà (Plantago media), colitxos (Silene vulgaris) i gerdell bord (Lathyrus pratensis), entre altres. És també una secció més curta que l'anterior, i la més curta d'aquest itinerari, amb un recorregut d'uns 50 metres.
 

 La secció 3 segueix amunt la pista on acaba la segona secció. És una secció molt ombrívola ja que la pista està delimitada a banda i banda per una densa i ben formada tanca vegetal. Només en el darrer tram de la secció, quan aquesta passa prop d'un prat, l'espai es fa més obert i la llum hi penetra amb més facilitat, la qual cosa també es nota en una major activitat dels lepidòpters. Cracteritzen la tanca vegetal que predomina en aquesta secció les espècies de vorada que hem anat trobant a les seccions 1 i 2, com són el boix (Buxus sempervirens), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), el tortellatge (Viburnum lantana), el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), el roser boscà (Rosa canina), l'olivereta (Ligustrum vulgare), l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'auró blanc (Acer campestre), l'aranyoner (Prunus spinosa), l'avellaner (Corylus avellana), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i la vidiella (Clematis flammula), amb espècies com la prímula vera (Primula veris) i la violeta de bosc (Viola alba) en l'estrat herbaci. En total aquesta secció té una distància que s'aproxima als 110 metres.

 Situada en una feixa ara abandonada i paral·lela al camí per on transcorre la secció 3, aquesta secció es caracteritza per ser la més ventada de tot l'itinerari ja que, a banda de ser molt oberta, discorre paral·lela a la vall del Llobregat i per tant recull els corrents d'aire que circulen per ella. És una secció planera on hi destaca la presència de ginestell cineri (Genista cinerea), amb un recobriment elevadíssim (85-90%), i on hi trobem espècies d'ambients més secs que els vistos fins ara com són la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), el timó (Thymus vulgaris), l'heliantem (Helinthemum nummularium), l'atxa (Cephalaria leucantha), la verònica austríaca (Veronica austriaca) i veces (Vicia onobrychioides). Algun escadusser arç blanc (Crataegus monogyna) situat a la vora de la feixa completa el llistat d'espècies d'aquesta secció que té una longitud d'uns 75 metres.
 

L'última de les seccions d'aquest itinerari és molt semblant a la primera ja que en ambdós casos es tracta de prats dalladors. En aquest cas l'itinerari els va creuant tot descendint els marges que els separen. En aquests marges és on trobem la vegetació arbustiva característica de les vorades de bosc que hem esmentat, però aquí no presenta ni l'abundància ni la riquesa que hem descrit a la secció 1. Pel que fa a la composició del prat cal dir que és molt similar a la descrita en la secció 1, només que en aquesta darrera secció es presenten de manera abundant el melgó (Medicago minima) i el cap roig (Crepis vesicaria). La secció 5, d'uns 90 metres, és també una secció força ventada.