Satyrium esculi

Aquest licènid, que com la majoria d'espècies del gènere Satyrium presenta colors foscos i una ratlleta blanca a la cara inferior de les ales, el podem observar en abundància en espais oberts on hi hagi una presència important de garrics i alzines, plantes de les quals s'alimenten les larves i al voltant de les quals els mascles acostumen a volar mentre esperen l'aparició d'alguna femella. És, com hem dit, una papallona fosca per ambdós costats, tot i que sovint podem trobar femelles amb zones ataronjades a la cara superior de les ales. La cara inferior de les ales posteriors és la que ens permetrà diferenciar-la d'altres espècies del gènere, especialment de Satyrium ilicis que és a la que més s'assembla i de la que sovint no podrem distingir, tan tènue és la diferència. Aquesta rau, bàsicament, en la subtil línia negra que, en S. esculi, delimita les taques ataronjades que trobem al llarg de tota la zona submarginal de la cara inferior de les ales posteriors. En el cas de S. ilicis aquestes vores són clarament visibles. És una papallona freqüent al Berguedà, donada la gran presència a la comarca d'alzines i garrics. Als Països Catalans també és present arreu, excepte a les illes de Menorca i d'Eivissa, on no ha estat citada.

pàgina inicial  llistat d'espècies  licènids