|
De
mida més petita que l'Argynnis paphia,
l'Argynnis aglaja presenta també una coloració taronja
tacada de negre per la cara superior de les ales. El color de fons en les
femelles és una mica més pàl·lid. Com en les
altres espècies d'aquest gènere és el disseny del
revers de l'ala posterior el que ens permetrà determinar-la correctament.
En aquest cas destaquen les taques platejades que presenta en les zones
basal, discal i marginal i que contrasten fortament amb el color olivaci
del fons i al costat de la banda d'un groc ataronjat de la zona submarginal.
L'Argynnis aglaja és
una espècie univoltina que al Berguedà apareix a finals de
juny o primers de juliol. Li agraden els espais oberts, herbosos, amb una
certa humitat. Les larves poden utilitzar diverses espècies de violetes
(g. Viola) en la seva alimentació i hiberna en clivelles
d'escorces d'arbres o bé a terra entre la fullaraca.
És una espècie clarament
montana que, fora del Pirineu, ocupa només muntanyes de certa altitud. |
|