|
Es
tracta d'una espècie del gènere Hipparchia fàcilment
reconeixible pel disseny i color de les ales. Els mascles, de mida més
petita que les femelles, presenten, en la cara superior i sobre un fons
marronós, unes bandes postdiscals de color taronja i que en el cas
de les ales anteriors queden reduïdes a tres taques en dues de les
quals hi destaquen dos ocels negres de pupil·la blanca. En les posteriors
la banda és contínua i conté un ocel prop de l'angle
anal. Pel que fa a les femelles la fragmentada banda postdiscal de les
ales anteriors presenta una tonalitat més groguenca i és
de mida més grossa. Les ales posteriors són semblants a les
dels mascles, amb banda postdiscal ataronjada i amb ocel pròxim
a l'angle anal. Pel revers ambdós sexes són similars, amb
una clara diferència entre les ales anteriors i les posteriors:
les primeres vistoses, d'un groc ataronjat amb dos visibles ocels, i les
segones críptiques, amb tons grisos i ocres que li permeten passar
desapercebuda quan roman immòbil a terra o fixada en les escorces
dels arbres.
És una espècie univoltina
que apareix al mes de juny però que passa un cert temps estivant
cosa que fa que sovint no s'observi fins a mitjans de juliol. Preefereix
els espais oberts però amb vegetació arbustiva o arbòria
propera. Sovint podem observar-la prenent el sol en camins pedregosos.
Les larves poden alimentar-se d'una gran varietat de gramínies (g.
Arrhenaterum,
g. Brachypodium, g. Festuca, g. Stipa, entre altres).
És present arreu dels Països
Catalans amb excepció de les Illes Balears. |
|