La
N.
statilinus és un satírid comú en zones del Berguedà
situades per sota dels 1.500 metres on acostuma a aparèixer a finals
de juliol, volant en una única generació.
Les seves ales, per l'anvers, són
d'una coloració marronosa, més fosca en els mascles que en
les femelles, amb una vora d'un color gris clar i amb dos grossos ocels
en cadascuna de les ales anteriors i un de petit i situat prop de l'angle
anal en les posteriors. Els ocels són negres, amb pupil·la
blanca els de les ales anteriors i anellats d'un color més clar
que el general de l'ala, molt més evident en el cas de les femelles
on l'anell ocre contrasta amb el negre de l'ocel i amb el marronós
de l'ala. Entre els dos ocels de les ales anteriors hi podem observar dues
característiques taques blanques. En els mascles la foscor de la
cara superior, gairebé negra, fa difícil la visualització
dels ocels i només, i de manera feble, s'observen les dues petites
taques blanques que hi ha entre ells. Pel revers ambdós sexes són
semblants, amb els dos característics ocels negres amb pupil·la
blanca i anellats d'ocre en les ales anteriors i entre els quals s'observen
les dues taques blanques, i amb una coloració més críptica
en les ales posteriors, amb tons més grisencs a la zona basal que
van adquirint tonalitats ocres a mida que ens acostem al marge. Una difusa
línia de punts ocres en la zona submarginal, el darrer amb pupil·la
negra, acaben per caracteritzar aquesta papallona.
És una espècie que
podem observar arreu dels Països Catalans excepte a les Illes Balears,
principalment en indrets secs, pedregosos, però amb vegetació
arbustiva o arbòria propera. Les larves s'alimenten de gramínies
dels gèneres Bromus, Festuca, Avenula, Dactylis,
Koelleria,
Nardus
i Stipa. |
|
|