Com
altres satírids, la P. tithonus és una papallona que
pot ser molt abundant en aquells indrets on cerca refugi i aliment, generalment
ombrívols (vorades de bosc, pinedes) però també espais
oberts i secs on se sent atreta pels panicals florits.
Mascles i femelles es poden distingir
fàcilment per l'androcònia molt marcada que presenten els
primers. Les femelles són una mica més grans i més
clares per la cara superior de les ales, que són d'un taronja clar,
esgrogueït, amb el marge extern i la costa d'un marró fosc.
Aquesta coloració fosca també és present en les zones
basals, principalment de les ales posteriors. Cada ala, per l'anvers, presenta
un ocel: en les anteriors de mida més gran i amb doble pupil·la
blanca; en les posteriors més petit i amb una única pupil·la
blanca. Pel revers és fàcil identificar-la gràcies
al dibuix de les ales posteriors on una irregular franja discal de color
clar i de límits poc definits contrasta amb els grisos i ocres de
les zones basals, postdiscals i marginals. En la zona postdiscal hi podem
apreciar 4 o 5 ocels de contorn vermellós i pupil·la blanca.
El revers de les ales anteriors segueix el patró de molts satírids,
ataronjat amb el marge extern més marronós i amb un ocel
amb doble pupil·la blanca al subàpex.
És una espècie univoltina
que al Berguedà apareix a primers de juliol coincidint en determinats
punts amb el final del període de vol de Pyronia
bathseba,
amb qui té certa semblança. Les larves s'alimenten de diverses
gramínies (Brachypodium phoenicoides,
Poa annua, g.
Festuca).
Als Països Catalans és
present arreu amb l'excepció de les Illes Balears. |
|
|