Pyronia tithonus

 

Com altres satírids, la P. tithonus és una papallona que pot ser molt abundant en aquells indrets on cerca refugi i aliment, generalment ombrívols (vorades de bosc, pinedes) però també espais oberts i secs on se sent atreta pels panicals florits.
Mascles i femelles es poden distingir fàcilment per l'androcònia molt marcada que presenten els primers. Les femelles són una mica més grans i més clares per la cara superior de les ales, que són d'un taronja clar, esgrogueït, amb el marge extern i la costa d'un marró fosc. Aquesta coloració fosca també és present en les zones basals, principalment de les ales posteriors. Cada ala, per l'anvers, presenta un ocel: en les anteriors de mida més gran i amb doble pupil·la blanca; en les posteriors més petit i amb una única pupil·la blanca. Pel revers és fàcil identificar-la gràcies al dibuix de les ales posteriors on una irregular franja discal de color clar i de límits poc definits contrasta amb els grisos i ocres de les zones basals, postdiscals i marginals. En la zona postdiscal hi podem apreciar 4 o 5 ocels de contorn vermellós i pupil·la blanca. El revers de les ales anteriors segueix el patró de molts satírids, ataronjat amb el marge extern més marronós i amb un ocel amb doble pupil·la blanca al subàpex.
És una espècie univoltina que al Berguedà apareix a primers de juliol coincidint en determinats punts amb el final del període de vol de Pyronia bathseba, amb qui té certa semblança. Les larves s'alimenten de diverses gramínies (Brachypodium phoenicoides, Poa annua, g. Festuca).
Als Països Catalans és present arreu amb l'excepció de les Illes Balears.
pàgina inicial  llistat d'espècies  satírids