CANIGÓ
(fragment)
(...)
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que
en un rebrot del Pirineu se bada;
per
abelles té fades que la volten,
per
papallons los
cisnes i les àligues.
Formen
son càlzer escarides serres
que
plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós
veire on beu olors l'estrella,
los
aires rellentor, los núvols aigua.
Les
boscúries de pins són sos barbissos,
los
Estanyols ses gotes de rosada,
i
és son pistíl aqueix palau aurífic,
somni
d'aloja que del cel davalla.(...)
Jacint
Verdaguer
Canigó
- Cant II Flordeneu
En
el centenari de la mort del poeta (1902-2002)
|