Uso paraules i no hi ha paraules...

Uso paraules i no hi ha paraules
per a comprendre el teu profund misteri.
Sols monologo, o bé amb el teu silenci
respons al meu diàleg amorós?

Perdó, com gosa aquesta formigueta,
a Tu que no tens Nom, anomenar-te,
si ni tan sols, de l'univers visible,
és prou capaç de treure'n l'entrellat?

I ara fa el salt al cèlic hemisferi,
on sols, transfigurant-se en papallona,
el cuc s'enfilarà després de mort!

Cridat a rei, sóc un captaire: dóna'm
joia d'infant i humilitat de savi,
i mai no deixaré de creure en Tu.