La terra que es trepitja
recrema; en la calitja
del cel de juliol
s'és morta una aura lenta
i per instants augmenta
la roentor del sol.

És tota flor mustia;
l'abella fugiria
cercant debades mel;
l'ardenta solellada
fins l'herba ha socarrada
que resistia el gel.

Sols volen delerosos
uns papallons cendrosos
amb tornassols d'aram:
la llur volada ardida
apar que de ma vida
vulgui activar el flam.

Ells volen dins ma ruta
per la muntanya eixuta
sens degotís frescal,
sens flors ni molses verdes
com vívides esquerdes
despreses del penyal.