SECRET ESPANT
(XVII)
 

Ballaves un ritme de ploma i de destral.
Les argelagues omplien la nit amb
càntics de pètals i rosada. Amb els peus
mullats ballaves en cercle i els cercles eren
cada vegada més estrets. Duies al pit
papallones blaves, un ventijol
de terra humida, de fang, de vegades
d'alfàbrega i de vegades
de pell de no saps quin animal mort.
Rodonament callada
t'acostaves a l'ombra de la fera.