Aire de les neus...
 

Aire deixondit de les neus primeres,
qui del lluny bromós dus a les ciutats
un record d'avets i de torrenteres
i de pins nevats.

Sies benvingut a la plana grisa,
al meu cor eixut que a ton bes reviu,
missatger dels cims que l´hivern allisa,
amoret geliu.

Tu qui arran de cels has obert les ales
i has creuat errant l'alta solitud,
en la boira obrint vaporoses cales
sota el cingle mut.

Travessant el bosc per llibertes vies,
on els romanins flairen a redols,
jugant amb els focs de les pastories
i amb els fumerols.

L'hivernenc perfum du a la terra obscura,
aire de les neus, papalló subtil.
Que es corsequi arreu tota cosa impura
al teu pas gentil.

Si el matí gebrat la finestra enrama,
encén un caliu en la galta en flor;
encén en la llar la joiosa flama
qui enriola el cor.

Amb el darrer vol de la fulla morta
sobre la tendror renaixent del blat,
obri-li al bon Jai barbablanc la porta,
i a l'Infant rosat.

Bada els ulls dormits a la meravella
d'astres i llavors pels temperis freds.
Fes a l'Orient rutilar l'estrella
sobre els caminets.

Un joiell de glaç penja a cada branca
dins el resplandor de l'humil coval,
i en el prat remull fes florir la blanca
rosa de Nadal.