L'anunci de l'àngel
 
 

¿Com trasmudeu, Maria, dintre el cor,
amb flors del vostre maig, el desconhort?

Avui anava, amb feix de melangia,
pel senderó de la monotonia,

i en un revolt del cor, insospitat,
un marge amb margarides m'ha encantat.

Una n'hi ha que el meu deler esperona;
la prenc, i als dits se'm torna papallona.

I jo li dic: -Oh papalló germà,
¿voldràs romandre als dits o vols volar?-

Sento llavors com l'àngel anuncia
que concebreu virginalment, Maria.

I Gabriel, l'ambaixador fulgent,
espera el vostre humil assentiment.

De sobte, en els meus dits, esbalaïda,
apareix novament la margarida.

Ai, pal·lidesa de la flor en mos dits!
Les albes corren empenyent les nits.

A cada fulla -igual que una rondalla-
tremolen un bolquer i una mortalla.

"Aquí teniu l'esclava que heu triat;
faci's en mi la vostra voluntat."

He vist, Maria, en la margaridoia,
passar el vostre dolor i la vostra joia;

i, projectada en la blancor de neu,
l'ombra paterna -l'Esperit de Déu.

Vibren mos dits, vibren les fulles, vibra
tot l'univers com una sola fibra.

Diria que tot viu l'instant confús
en què fou revelat el nom Jesús.

¿S'haurà encarnat el verb en la floreta?
Deixeu, oh Verge, somiar el poeta.

Que en el botó meravellós he vist
la llum amb què us circumda el vostre Crist:

el vostre Crist i el nostre Crist, Maria,
el Sol de mitjanit de l'establia.

Oh Llum de Llum! Oh Verb de Déu en plor!
Oh dolç misteri de la Mare en flor!

Mon cor demana d'acostar-la als llavis,
i a l'ànima s'irisen els set glavis.

I Gabriel, encès de goig, se'n va,
anunciant l'Amor d'ací d'allà.