L'eruga verda
 

A onades camina l'eruga,
a onades de verd molt brillant,
i és turgent i glabra i poruga
i voraç, que ha de créixer en un any.
Quan s'afanya, fa riure, l'eruga,
amb el seu pas menut i onejant
i es desvia de massa poruga
encara no es tem un parany.

Fa equilibris de malabarista
quan canvia de bri; temptejant,
penja al buit -acrobàcies d'artista-,
cap per 'vall tot el cos en el tany.
O es revincla com braç d'artista
que alça pesos amb força i afany.
Ningú guanya la malabarista
en el verd exercici brillant.

Fins que un dia ja tipa i completa,
la calor d'estiu al tombant,
davalla dels brins satisfeta
i encara no és vella d'un any.
I es teixeix un capoll a bestreta
i s'esquinça la pell rebentant
i en surt una mòmia completa
que serà papallona d'enguany.