Camps de roselles, amb la mort al fons
 
 

Camp de roselles, sota el cel tranquil
d'una tarda de maig. En l'hora blava,
cant de cucut. Fa un lent camí la saba.
I un vol de papallona és el gentil

herald d'un fet inevitable, obscur:
la mort, trenada amb llàgrimes i amb flors,
que a tothom mena cap al llarg repòs,
a l'altra banda de l'altíssim mur...

Taques vermelles entre l'ordi fi
que mou el vent en una groga dansa.
La sang degota arreu, i l'esperança

tremola, com un so de violí.
Ales de papallona, a mig camí,
tenen el polsim gris de la recança...