Tristesa
 

Al final
sempre esperen, callades,
l'agror d'un nou matí
i l'antiga cançó del teu rostre girant
sobre el vinil d'un cafè sense sucre.

Al final de tot,
quan ja ho has sigut tot
i no pots ser ni pols ni sang coagulada,
t'espera,
fidel com una làpida.

Els records sense nom
són papallones dissecades.