Infantesa
No
pas com el qui caça papallones
I
les clava, isolades de la vida,
Orfes
de la claror que les voltà
Vull
recordar, infantesa,
La
tremolor irisada dels teus dies.
Pels
teus jardins, pels teus intactes boscos
I
les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben
lliure hi vagaregi la memòria,
Entre
la claror tendra
I
daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria
Àngels Anglada
Columnes
d'hores (1965-1990)
Columna. Barcelona, 1990.
|