Papallons
 
 

Papalló d'indecís i breu volar
que en la flor de l'espígol et detures
i, un instant, amb tes ales d'or, fulgures
i en el cim d'una tija saps brillar;
un frisós borinot et ve a imitar
murmurant amb ses ales insegures,
i una abella ha triat les flors més pures
per poder en el seu calze reposar.
Juganer, tu vols sempre companyia,
i te'n vas, amb aquell que amb tu fa via,
vers l'espígol, la menta, el poniol...
Fins que ambdós, de l'espai amb la delera,
heu deixat de les flors l'amor lleugera
i les ales heu fos amb l'or del sol!