TREN

Aquest tren -primavera- accelerat,
corrent pel camp, és camp. Estrepitosa
i dura marxa, i la planura gira
amb el seu encís verd i atapeït.
Una casa, un camí -al nostre costat, lluny-,
un pagès, la bellesa dilatada
de conreus, sèquies, arbres que s'apressen,
i tot ofert molt ràpid i robat.
I al vagó aquestes roses espellides,
aquestes flors -un ram, una cistella-,
frescor roja, rosada, blava, groga...
Entren els aires, passen papallones
daurades, lleus, la fusta lluenteja
de llum, i el camp veiem a dins, a fora.