Voliana?
 

Una pulsió, un instant de memòria, un buf de llum.

Aquesta agenollada, cap cot, braç nu,
la baieta a la mà,
té el mèrit d'una breu, fugissera,
transparència d'aigua
damunt la llosa de granit,
damunt la galeta de terrissa rossa.
Què hi guanya
per a ella mateixa, humiliada?
Què compra, ella pobra,
amb la levitat feta moneda?
Què hi guanya per a tothom
que caminem i veiem, contemporanis,
coterranis? S'encela
el mèrit de la pell d'aigua
diaprada per l'ombra de l'arc de sant Martí,
la volva inconsútil
perfumada per la remor de les hores.
Davant d'algú, aquí mateix, on sigui,
sense gruix, aquell èlitre, aquell bleix,
aquell ble de llums que el temps allisa,
aquella ala que bat
desclou un encanteri modest, convincent.
Fet i fet
triem-li per nom "voliana".
Una efímera felicitat vola i,
per aquest moment d'ara com ara,
salva la feinera, ens salva.