Tribut a Coll Pregon
 

I

Quan del Montseny l'escardalenca altura
primavereja amb contenció
i les congestes pòstumes tritura,
com el joc d'ales, ert, d'un papalló,

oh Coll Pregon!, no sé què podrà haver-hi
d'una més ferma i nítida beutat,
collada que insinues el Misteri
arquitectònic de la Trinitat.

T'honoren faigs d'angèlica esponera
més retallada que una cabellera,
de ton replà litúrgic parament.

D'una fontana que a tes ombres nia
la pura melodia preludia
el pur silenci que l'orella sent.