Convit
 

Vine, la meitat del paisatge és per a tu:
la closca i el mar.
Vine; és una llarga galeria d'articulacions
el que habitem. Fins que es pongui el sol i
t'empleni la boca de sofre. Vine,
que jo tampoc no sé quina alba ens ha de caure
ni quin astre ha de venir
a vessar-nos l'estrany dins la copa.
Vine, les erugues a punt de tenebra t'esperen
i a cada segon que no véns
li resta l'oblit papallones,
i es troben per les cuines, dins les guitarres,
sota la saliva dels gripaus
lliris que les honoren.
Vine, ja hem viscut massa dies de plàstic,
massa somnis sord-muts dels que deixen al plat
els nens morts.
Vine. Tindrem tantes nits
per encomanar-nos malalties...