Noia
de porcellana
Noia
de porcellana
buscava
una ànima dintre teu
i
això era com buscar
papallones
blanques damunt la neu
Noia
de porcellana
la
teva entranya és plena de vent
una
brisa de maig
amb
pètals de rosa és aire innocent.
Noia
de porcellana
tot
el teu cos és un recipient
a
punt per ser omplert d'aigua
i
posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia
de porcellana
buscava
força en el teu parlar
i
això era com buscar
papallones
blaves damunt la mar.
Noia
de porcellana
d'una
mirada et van trencar un braç
semblaves
indignada
com
una santa sense beats.
Noia
de porcellana
tota
ets tan fràgil que t'has tancat
sota
d'una campana
que
sona dolça i és de cristall.
Noia
de porcellana
buscava
llum en la teva pell
i
això era com buscar
papallones
d'aire allà on bufa el vent.
Noia
de porcellana
tens
la mirada ben transparent
la
pell de cel·lofana i
la
carn translúcida i repel·lent.
Noia
de porcellana
què
vols que et donin no donant res
ets
freda i inhumana
et
preocupes de cinc a set.