El fill al front
 

On ets?

Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.
Hauries pogut dir: "Torno de seguida". O "Fins a la nit, pare".

Sense tu els meus dies passen lents, com bèsties exhaustes.
Amb el negre martell de les esperes maldo clavant a les parets
nues del temps les imatges del teu record encès.
Sento l'aire del teu dolç somriure lluminós dins cada nova
arruga del meu rostre.

I amb la meva veu de cendra dispersa crido l'alt bronze de
la teva vida.

On ets?

Dorms? Quins paisatges torturats baixen dels teus ulls a
cercar figures de somnis?
Quins refredaments de mort súbita hi ha en les teves mans
honrades?
Et veig entre milers, entre milions, individual i anònim fragment
d'història en marxa, fill meu!
Reposes infant i tità, com una fulla caiguda i com una
muntanya.
I prop teu, damunt l'espiga de lluna de la teva baioneta,
lluu la papallona de la llibertat.