A
copdescuit obrires la finestra
A copdescuit obrires la
finestra
i entrà una rialla
de claror
retxada d'ombres d'arbre.
Era una ala
de sol ros amb polsim
de papallona.
(Encara dúiem dol
d'una conversa
morta com un torrent que
el mar no troba.
Si es cerquen, els estels,
per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me
per què volten?
I, enrampada la boca de
preguntes,
marcides les carícies
s'esfullaven
en el racó més
trist d'un cos que pensa.)
De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots
als llavis,
te vaig embolicar d'una
glopada.