Una dona de muntanya demana quietud perquè el seu fill pugui dormir
 
 

Casa, estigues quieta
i no féssiu brogit
petits ratolins grisos
que sortiu cada nit.

Papallones nocturnes,
ah, les ales plegueu;
marietes daurades
no moguéssiu ni un peu.

Xamerlí i polla d'aigua,
no voleu pel terrat.
Tu coll-blau, no escridassis
vora el cim encantat.

Bestioles de l'ombra,
que a muntanya heu d'eixir,
no us mogueu fins que l'alba
il·lumini el camí.